Fondària (Melorepte129)

Digues: Per què vols esbrinar la temperatura d'una flama
Atrapant-la amb els dits si t'abrusarà la pell com un adéu,
Si la soledat seguirà intacta malgrat la sofrença del cos?

Per què pateixes el pànic de viure en apnea si el turment
De la melangia s'acaba a la riba d'un nou dia, amb la llum
Primera d'un sol que asseca la fondària de qualsevol flum
Que aparegui en l'existència? Respira mentre l'oxigen encén

Fogueres d'entusiasme al teu voltant; sabràs que l'ofec val
El pes d'una llàgrima d'angoixa, els parracs d'un record.
I has d'oblidar per travessar les aigües d'un pantà mort,
Les arenes movedisses de la derrota, els camps de sal.

Gaudeix la vida -les obagues i els solells- i evita el clos
D'un fracàs, la solitud d'un aïllament voluntari, fes breu
Cada defallença i somriu al corb del temps que et reclama.