Llar que busco amb esperança,
La fam del desert no descansa
Per fer més vils els fracassos?
Tasto el fruit de la recança
Amb mossecs tímids i lassos,
I és amarg, perquè els escassos
Temps de joia no atansa.
Amor, deixa't estimar, sé
Que les paraules són vanes
Si no saben acostar-te a mi.
Però les dureses són blanes
Quan les pateixo al teu recer,
Perquè són vivències que em fan sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada