De tanta distància, com el cor cansat
De suportar la solitud un cop més.
He callat paraules, que no he sabut
Parlar i, en la gola, són pútrida
Fruita en constant descomposició.
Demà, la inerta illa que avui m'isola
Esdevindrà península de nou,
Allargassant-se a la recerca de l'abraçada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada