Visc rere l'esforç de beure't
A glops el cos sencer, eixorc
Arbre que sóc sense bosc.
I duc la set pels indrets
Recòndits que em vas mostrar
Només amb l'ajut dels astres.
I observaré el pleniluni
Quan l'inevitable vincle
Que us agermana em visiti.
Comptant les paraules mudes,
Suporto la solitud
I la xardor i la buidesa.
Mentre t'espero endebades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada