Corre, marxa, fuig i escuda't de carrers
Sense esma, on la vida acaba en recés
I el desguàs és tan proper que l'has de témer.
Vianant de la tardor (*), l'asfalt marca l'entrebanc
Que ha de sofrir el teu cor en la queixa,
Soga que sega la carn, que deixa en la lleixa
De l'abandó el negre vers d'una nit en blanc.
Adormit en l'efluvi de la belladona, l'aire crema,
S'enrareix i desfà els fonaments del castell
Aixecat en els vapors del somni que et sustenta.
Lamenta la immobilitat quan la celeritat tempta
El teu cos i, enmig de la femta, et tatua a la pell:
Per evadir-se, la sortida ha de ser extrema.
(*) Expressió de Claude Roy, segons Alexandre Diego Gary (S. o la esperanza de vida [Galaxia Gutenberg, 2010], pàg. 24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada