deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

20/4/10

Condícia (Repte Clàssic CDXX; 1)

Surt de casa; s'ha perfumat i mudat amb el vestit blau i escotat que estrena avui, amb les millors joies que guardava zelosament (l'anell d'or i brillants, el penjoll de turqueses a joc amb el vestit, la polsera d'or i de platí). La bossa de mà també és nova, no l'ha tancada i es pot veure com treu el cap una cartera plena de bitllets col·locats a corre-cuita.Vespreja però encara és a temps d'arribar a una hora raonable. L'Hermògenes, el seu marit, no ha dit res en acomiadar-se'n. Pensarà que hi ha una nova trobada d'amigues casades quasi jubilades per xafardejar dels afers matrimonials o per criticar les absents. Ha renunciat a queixar-se: ja fa massa anys que la coneix i no hi ha res que canviï la Dèlia.

La Dèlia camina apressada carrer avall, en direcció a la Rambla. Qui la vegi pensarà que ha d'assistir a una representació al Liceu, però cap dels dos, ni ella ni l'Hermògenes, és amant del teatre o de l'òpera. Però, en arribar a Canaletes, gira cap a la dreta, en direcció a mar, passa per davant del Gran Teatre i el deixa enrere. Els quioscos comencen a recollir-se, els mims ja han desat les seves disfresses de Ronaldiho, de pallasso o d'alien, i guarden la recaptació, exigua potser. El cel s'ha enfosquit gairebé per complet i fresqueja. Havia d'haver agafat una jaqueta de punt almenys, però el vestit no llueix tant..., pensa la Dèlia en sentir una esgarrifança de fred.

A prop del Centre Santa Mònica s'atura. I observa al seu voltant diversos grups de quatre o sis individus que no només fumen tabac, que vigilen la Dèlia des que ha quedat a l'abast de les seves mirades, que parlen entre ells amb xiuxiueigs audibles però no intel·ligibles. No s'espanta ni la intimiden. Seu i espera, mentre remena dins de la bossa, que deixa més a la vista la cartera.

* *


Sense fer soroll, la Dèlia torna a casa. Sense rastre del penjoll ni de la polsera ni tampoc de l'anell de brillants. La bossa, encara oberta, té una nansa trencada i la cartera ja no s'hi veu. En realitat, ja no hi és. Ha estat atracada per tres homes a cara descoberta, davant de tothom. Però no l'han agredida, perquè no ha ofert cap tipus de resistència. Podria haver anat a la comissaria més propera i haver denunciat els tres subjectes, dir els seus trets característics (si eren alts o baixos, si duien bigoti o barba, la seva complexió...) però no ha fet res d'això.

Al rebedor, la Dèlia es contempla al mirall mentre posa la bossa de mà (o el que queda d'ella) al costat del lloc on l'Hermògenes acostuma a deixar el correu, just a tocar del sobre que ha arribat avui, amb el membret de l'oenagé que vol acabar amb la pobresa a l'Àfrica, la mateixa oenagé que ha desviat fons a comptes suïssos, diners que ha recaptat mitjançant els seus socis, un dels quals és el seu marit. La Dèlia segueix mirant-se i dibuixa un lleu somriure de satisfacció. Amb l'acció d'avui pot assegurar que ha ajudat directament tres persones necessitades, les quals han obtingut, de forma fàcil i ràpida, diners i joies, i ella ha trobat la manera altruista i eficaç de desempallegar-se dels regals d'en Màrius, el seu examant.

Cap comentari: