Per als teus llavis, dolça aroma del licor,
Perquè saps que mentre hi hagi flames, l'amor
Perviurà i sobreviurà a l'ombra de la soledat.
Perquè dorms i reculo als teus somnis de marbre,
On la quietud s'atura encara més, on la quietud
Sembla brisa enmig de les darreres branques del mut
Silenci que ha arrelat dins meu com un malaltís arbre.
Perquè torno i et beso, perquè giro i moc i regiro
Dins de la meva ment perquè el record retorni
A aflorar a la superfície que em prepares entre els pits.
Perquè em deixo bressar per ells, en eternes nits
Que no coneixen les hores, i vull que em subornis
Els ulls i el cor i la vida mentre de nou et miro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada