Nua, com la Natura que t'ha engendrat,
M'esguardes i tems que et pinti amb la bellesa
Que mereixes? Pits de préssec per saciar-me la set
Creixen davant meu i els acaronaré amb el pinzell.
I pàl·lida com una lluna plena, curulla de llum,
Sadollada de tota fam preconcebuda, ets desig
I boca delitosa de mossegar tota la fruita del món,
De degustar-ne la polpa com si el teu cos la libés.
Nua, m'esguardes amb ulls plens de temences.
I de seguretat, alhora: l'herba calla i suporta la carn
Bella que jau damunt d'ella, pura com l'aigua del rierol.
I pacient em consolo quan puc deixar la perfecció
Del cos femení escampada pel llenç inert encara.
Però amb el traç de la teva silueta reviurà, esplendorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada