deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

8/10/08

Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)(Melorepte34)

[proposat per qwark]



I
...m'il·lumina la llum
immensa la llangor
i la lletania per lliscar
entre llots
lànguids i llessamins
llefiscosos
on la vetlla sotja
amb ulls inerts,
llacs callats...


II
...vent que ve
amb banals vivències,
ven la vanitat
i la vitalitat
on la vida és vívida
vesta bífida i beu
la veu verge
de la valquíria feta
visió i espectre vil...


III
...pupil·la i palpebra
palpable, impassibles
i perpètues per sempre,
palpita el cor més perdut
pertot arreu i plora i prem
el pit amb persistència
fins que la presència
és perenne primícia
de la mirada...


IV
...tètrica tenebra
que a tentines s'atansa,
tremolor del terratrèmol
interminable, tinc
l'aturada del temor
i trona i insisteix
i teixeix tot el temps
en la trama
de la prepotència


V
...cor que corca l'escorça
i la còrpora, càncer
que escorcolla l'inconegut,
i el caos captiva el capvespre
del rusc convertit en carceller
del coure candent al caire
creixent, cúspide de l'abisme
condemnat a conservar el crit i el clam
de qui vol contemplar el seu fons...


VI
...fonedís fins on la forma
es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
falseja la fal·làcia fidel
a fingir sempre, enfiladissa
afiançada a la fatalitat
de la fluïdesa famolenca quan la fi
perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
dèficit de l'efecte ja finit i finat,
difunt fervent per defraudar l'amor...


VII
...dilema dins la densitat del dolor,
durant la diversitat de la dida que abdica
en la dèria del deler deixat
a l'indefugible desig de dividir
la dolcesa del temps apacible
en desenes de vespers de devoció pel dol
difícils d'oblidar, i els dolls de llet
en degotís abandonen la darrera delícia
del nadó ja adult i espectador expectant...


VIII
...i el cel és zel i insignificant,
si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
que observa amb insistència
la sang sigil·losa de la serp
sensible al sol i a l'essència de servir
per surar en sequel·les lacustres
enmig del silenci, iris verd esperança
desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
al sempitern secret per ser ombra...


IX
...mira'm i mina'm i amara'm,
mirada mansa de la mar
que m'emmiralla la memòria
on l'amnèsia és miríada de miracles,
medusa de mediocres mides que muda
les mimoses en magentes
quan són microscòpics magmes
alimentats per la monotonia i el malabarisme
de mirar la llum que m'il·lumina...


La versió original del poema

Cap comentari: