I recorreré amb tu la llunyania de l'horitzó que ens delimita.
I sabré que en les teves palmes el sòl és sina de la llavor del demà.
I perdurarà la teva besada en el melic del món mentre el riu esdevé solc.
Enmig del no-res a través de les boscúries de la passió adormida.
I sabré un cop més que mirar-te és l'única penyora que demano al nou dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada