[proposta de gypsy]
Amb paraules que mai no sabies
Que existissin;
Quan el sol truca als vidres fràgils
De la teva existència per a il·luminar
Cada racó fosc;
Quan les cares que trobes en carrers
Trepitjats per primer cop et retornen
L'infant que eres;
Quan el silenci és l'àmbit perfecte
Per a gaudir de les teves mirades
Fetes de tu;
Només llavors pots sembrar
Els teus somriures de clar de lluna
En el meu esperit cansat,
Inundar la meva boca
De besos tendres acabats de collir
De la flonjor de les hores,
Idolatrar el més ínfim dels plaers
Que et demostra que segueix la vida
Encara al teu costat,
Despertar-me del somni
Per a seguir somniant dolçament
Entre els teus braços de proximitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada