I sabràs què esperes quan la tendresa només té el nom de la impaciència,
Quan la teva vida s'escola entre missatges deixats en la tempesta?
I els teus llavis només dibuixen les siluetes dels núvols lliures,
La sorra dins del rellotge que marxa per a no aturar-se ni un sol instant.
I sabràs on guardar la teva pell quan la soledat és esmolada com l'absència,
Quan només hi ha esperança per a obtenir silencis de la requesta?
I el teu món és ínfim si esperes uns besos que t'omplin de somriures,
La llum t'escalfa l'ànima lleument mentre el dolor s'escampa al teu voltant.
Quan la teva vida s'escola entre missatges deixats en la tempesta?
I els teus llavis només dibuixen les siluetes dels núvols lliures,
La sorra dins del rellotge que marxa per a no aturar-se ni un sol instant.
I sabràs on guardar la teva pell quan la soledat és esmolada com l'absència,
Quan només hi ha esperança per a obtenir silencis de la requesta?
I el teu món és ínfim si esperes uns besos que t'omplin de somriures,
La llum t'escalfa l'ànima lleument mentre el dolor s'escampa al teu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada