Has acabat el tetrabick de llet
I les escombraries són massa lluny
Per a llençar-lo a dins. A terra, millor?
La mandra se't menja, devora per dins
Les teves entranyes i s'escamparà
Fins que moris sense mots.
Embruta la teva pròpia llar,
Diran que és orgull d'humà?
Trepitja les darreres resquícies
Oblidades de menges pretèrites
I traça camins de cavernícola
Cap al llaç on temps i memòria
Semblen lluitar en pugna ígnia.
Dorm, intenta fer-ho, íncube
De degradada presència fètida
Fins que t'evacuï la misèria.
Has acabat la teva gana?
O només descansa en un somni
Lleuger? D'eterna requesta?
O no abandonaràs mai l'ombra
Fosca que t'atrapa en la bogeria
De no saber quin és el color del terra
De la teva casa, de la teva cambra?
O en el nom de l'hel·lènic filòsof?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada