Aire. Més aire si cal. I tot el món
en un devessall
De llum per als ulls del poeta que
escriu l'origen
De la vida amb lletres de foc i de
terra, amb l'aigua
Del riu de l'existència que s'escola
fins a l'última vall.
Foc. Més fogueres on cremar allò que
ens és aliè
I fer de les cendres un nou territori
que perllongui
L'estada fructífera de la sement en la
Terra i sigui
Regada per la pluja; i la brisa, el seu
primer alè.
Terra. Més hectàrees si vols. I
enterrarem les pors
Fins que el dinosaure desperti en el
xipoll de l'onada
I en l'escalfor de la llar i ens la
robi del nostre redós.
Aigua. Més mars per navegar-hi i
eixamplar el món
Que ens pertany i cantem amb melodies
que flairen
Com la tempesta, com la lluïssor d'un
somni pregon.
Existencia fructífera (o Hectáreas)
ResponEliminaAire. Más aire si es necesario. Y todo el mundo en una avalancha
De luz para los ojos del poeta que escribe el origen
De la vida con letras de fuego y de tierra, con el agua
Del río de la existencia que se cuela hasta el último valle.
Fuego. Más hogueras donde quemar lo que nos es ajeno
Y hacer de las cenizas un nuevo territorio que prolongue
La estancia fructífera de la simiente en la Tierra y sea
Regada por la lluvia; y la brisa, su primer aliento.
Tierra. Más hectáreas si quieres. Y enterraremos los miedos
Hasta que el dinosaurio despierte en el chapoteo de la ola
Y en el calor del hogar y nos lo robe de nuestro abrigo.
Agua. Más mares para navegar y ensanchar el mundo
Que nos pertenece y cantamos con melodías que huelen
Como la tormenta, como el brillo de un sueño profundo.
d.