Arribes al bar amb l'ànim
d'un cor que, imbuït per una alexitímia extrema, encara té
presents les passades cartes d'un amor esgrogueït, enterrades a
l'últim calaix de la còmoda. Però, en veure en Cóssimo, enmig de
la cridòria, tot llegint, com de costum, deixes la ment en blanc
enmig del trasbals que et provoca. El mateix que t'ha fet oblidar una
de les regles bàsiques del Centre: No es permeten
vincles afectius entre el personal del Centre i l'alumnat.
Allà imparteixes classes d'ensenyament i perfeccionament de la
llengua dels signes. Perquè ell és sordmut. I sempre et provoca un
somriure quan dibuixa les lletres amb les mans i les perfila en els
seus llavis silenciosos. Aquelles ganyotes mitiguen la part tràgica
del seu aïllament.
En veure't, la seva
mirada s'omple de llum i les seves mans balbucegen una salutació que
contestes ràpidament. El seu rostre és increïble, inclús quan
forma la histriònica circumferència que correspon a la o, i t'ha
fet perdre el seny com mai ningú havia aconseguit abans. Entre
signes que resumen accions i paraules escrites damunt del quadern que
sempre duu a sobre, us enteneu cada vegada millor. La seva atenció
el fa progressar i et satisfà veure resultats. Per això, quan obre
els ulls verds i eixampla la palma de la mà, l'entens a la primera i
atures els teus moviments espasmòdics i nerviosos. De la seva bossa
extreu un paquet embolicat amb paper de regal i t'emociona.
És l'única persona,
tret de la teva família, que s'ha recordat que avui és el teu
aniversari. I, abans que els teus dits tremolosos desfacin
l'embolcall, l'abraces amb efusió. La proximitat et provoca
reaccions que desconeixies, amb sentiments que no recordaves, i
perllongues l'abraçada. No et fa res aguantar-li la mirada i traçar
les lletres d'un t'estimo que havies
emmudit pel desamor. Ja et sents lliure del llast d'aquelles cartes,
i saps que el besaràs amb desig i t'adonaràs que aquests llavis,
que et mantenien despert i estrany, són tan excitants com els d'una
dona.
Alexitimia (o Confidencias)
ResponEliminaLlegas al bar con el ánimo de un corazón que, imbuido por una alexitimia extrema, todavía tiene presentes las pasadas cartas de un amor amarillento, enterradas en el último cajón de la cómoda. Pero, al ver a Cóssimo, en medio del griterío, leyendo, como de costumbre, dejas la mente en blanco en medio del trasiego que te provoca. Lo mismo que te ha hecho olvidar una de las reglas básicas del Centro: No se permiten vínculos afectivos entre el personal del Centro y el alumnado. Allí impartes clases de enseñanza y perfeccionamiento de la lengua de los signos. Porque él es sordomudo. Y siempre te provoca una sonrisa cuando dibuja las letras con las manos y las perfila en sus labios silenciosos. Aquellas muecas mitigan la parte trágica de su aislamiento.
Al verte, su mirada se llena de luz y sus manos balbucean un saludo que contestas rápidamente. Su rostro es increíble, incluso cuando forma la histriónica circunferencia que corresponde a la o, y te ha hecho perder la cordura como nunca nadie lo había conseguido antes. Entre signos que resumen acciones y palabras escritas en el cuaderno que siempre lleva encima, os entendéis cada vez mejor. Su atención le hace progresar y te satisface ver resultados. Por eso, cuando abre los ojos verdes y ensancha la palma de la mano, le entiendes a la primera y paras tus movimientos espasmódicos y nerviosos. De su bolsa extrae un paquete envuelto con papel de regalo y te emociona.
Es la única persona, salvo tu familia, que se ha acordado que hoy es tu cumpleaños. Y, antes de que tus dedos temblorosos deshagan el envoltorio, lo abrazas con efusividad. La proximidad te provoca reacciones que desconocías, con sentimientos que no recordabas, y prolongas el abrazo. No te importa aguantar la mirada y trazar las letras de un te quiero que habías enmudecido por el desamor. Ya te sientes libre del lastre de aquellas cartas, y sabes que lo besarás con deseo y te darás cuenta que estos labios, que te mantenían despierto y extraño, son tan excitantes como los de una mujer.
d.