No t'agrada esperar. I
menys en una estació. T'has engalanat i inclús t'has aplicat
fixador als cabells per tenir una millor aparença. Aquesta és una
regla d'or per a les primeres cites. No la vols defraudar abans de
l'hora. El teu aspecte extern és impol·lut, extraordinari. Com si
tinguessis una vida també extraordinària i impol·luta. Les sabates
de xarol, els pantalons de pinça que han sortit impecablement
planxats de la tintoreria, el càrdigan fosc, a joc amb l'armilla, i
la camisa més blanca de la gamma de tres-cents blancs que es troba a
Place Vendôme. Hauries obviat el bastó però sempre confereix un
tret d'elegància i de distinció. Els guants de cabirol són
l'exigua herència que et queda de la darrera relació i et
protegiran de la incòmoda suor que sempre apareix quan l'adrenalina
i l'emoció t'aclaparen.
Esguardes un cop més el
Rolex d'imitació, que sempre retarda, i cerques la concòrdia entre
l'espera i el somriure més fal·laç. Cal dissimular la incomoditat
que et provoca la gare Saint-Lazare perquè és la que ha presenciat
totes les teves primeres cites. Però ets un home de costums i un xic
supersticiós. Qualsevol canvi que s'esdevingui en el teu tarannà
pot malmetre els resultats i accelerar els fets. I això seria del
tot fatídic. Vols tornar a començar amb bon peu, que ella agafi la
confiança suficient que la diferència d'edat de vegades no ofereix,
que es relaxi. Així tornareu a veure-us, iniciareu un festeig,
compartireu àpats i converses, i confidències i secrets, pors i
alegries. I, mica en mica, augmentaràs la dosi d'arsènic perquè
sigui mortal i indetectable. I que sembli accidental, com amb les altres.
Però continua exasperant-te el seu retard, fins al punt que et
provocarà matar-la violentament.
Concordia (o Falacias)
ResponEliminaNo te gusta esperar. Y menos en una estación. Te has engalanado e incluso te has aplicado fijador en el pelo para tener una mejor apariencia. Ésta es una regla de oro para las primeras citas. No la quieres defraudar antes de la hora. Tu aspecto externo es impoluto, extraordinario. Como si tuvieras una vida también extraordinaria e impoluta. Los zapatos de charol, los pantalones de pinza que han salido impecablemente planchados de la tintorería, el cárdigan oscuro, a juego con el chaleco, y la camisa más blanca de la gama de trescientos blancos que se encuentra en Place Vendôme. Hubieras obviado el bastón pero siempre confiere un rasgo de elegancia y de distinción. Los guantes de corzo son la exigua herencia que te queda de la última relación y te protegerán del incómodo sudor que siempre aparece cuando la adrenalina y la emoción te embargan.
Miras una vez más el Rolex de imitación, que siempre se atrasa, y buscas la concordia entre la espera y la sonrisa más falaz. Has de disimular la incomodidad que te provoca la gare Saint-Lazare porque es la que ha presenciado todas tus primeras citas. Pero eres un hombre de costumbres y un poco supersticioso. Cualquier cambio que ocurra en tu talante puede dañar los resultados y acelerar los hechos. Y eso sería del todo fatídico. Quieres volver a empezar con buen pie, que ella coja la confianza suficiente que la diferencia de edad a veces no ofrece, que se relaje. Así volveréis a veros, iniciaréis un noviazgo, compartiréis comidas y conversaciones, y confidencias y secretos, miedos y alegrías. Y, poco a poco, aumentarás la dosis de arsénico para que sea mortal e indetectable. Y que parezca accidental, como con las otras. Pero continúa exasperándote su retraso, hasta el punto que te provocará matarla violentamente.
d.