8/12/15

Finlàndia (o Rúbrica lígnia)

He assolit els límits on l'aurora boreal és la màgia del món
I la terra no pertany a ningú; només al patrimoni de l'arbre
I a la veu aquàtica dels núvols i al cicle de la vida sempitern.

He habitat l'espai on la neu emplena el paisatge més pregon
Amb partícules de somni i de silenci, etèria bellesa de marbre
Per caure en mans de l'àmbit regnat per les lleis de l'hivern.

He deixat la llum per a embellir les ombres i seguir el camí
Cap als teus ulls, aquesta pàtria en què alenar és esguardar-te
Fins a la sacietat la sinuosa figura i descobrir-hi els confins
Dels boscos de coníferes, lluny d'un Déu que no ens salva.

Podré escometre el futur allà on la teva pell esdevingui la fi
Del fred perpetu, l'esperança dels mots escrits en una carta
De joventut mentre el pas del temps batega i avança endins
Del cor, la rúbrica per a la independència, l'inici de l'alba?

1 comentari:

  1. Finlandia (o Rúbrica lígnea)

    He alcanzado los límites donde la aurora boreal es la magia del mundo
    Y la tierra no pertenece a nadie; sólo al patrimonio del árbol
    Y a la voz acuática de las nubes y al ciclo de la vida sempiterno.

    He habitado el espacio donde la nieve rellena el paisaje más profundo
    Con partículas de sueño y de silencio, etérea belleza de mármol
    Para caer en manos del ámbito reinado por las leyes del invierno.

    He dejado la luz para embellecer las sombras y seguir el camino
    Hacia tus ojos, esta patria en qué respirar es mirarte
    Hasta la saciedad la sinuosa figura y descubrir los confines
    De los bosques de coníferas, lejos de un Dios que no nos salva.

    ¿Podré acometer el futuro allí donde tu piel se convierte en fin
    Del frío perpetuo, la esperanza de las palabras escritas en una carta
    De juventud mientras el paso del tiempo late y avanza adentro
    Del corazón, la rúbrica para la independencia, el inicio del alba?


    d.

    ResponElimina