16/1/15

Molècula unànime (o Existència i alquímia)(Melorepte262)

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.


RAIMON.

Deixa'm l'esquena i hi escriuré versos i besos i llum
I ombres i tot el desfici del món, en alquímia suprema,
Per entrellaçar-nos l'existència per sempre i no témer
El pas del temps vers el camí de la cendra i del fum.

Deixa'm el teu esguard i hi llegiré els mots del cor
I les paraules que abasta un xiuxiueig, mentre crema
Les entranyes amb la passió de cercar un esquema
Per explorar el misteri de les pigues i el seu record.

Deixa'm els llençols fins que pronunciï el teu nom bell,
L'encens i l'espelma, l'aigua que s'escola per la pell
Abans que l'acariciï, i obriré el llibre de la teva ànima.

Deixa'm tastar la intempèrie per gaudir del retorn
A la llar, la dolçor de veure't adormida a la vora sojorn
Rere sojorn, i seré molècula dins teu, plaer unànime.

1 comentari:

  1. Molécula unánime ( o Existencia y alquimia )

    Trabajaré tu cuerpo
    como trabaja la tierra
    el labrador de mi pueblo:
    con amor y fuerza.


    RAIMON.



    Déjame la espalda y escribiré versos y besos y luz
    Y sombras y toda la desazón del mundo, en alquimia suprema,
    Para entrelazarnos la existencia para siempre y no temer
    El paso del tiempo hacia el camino de la ceniza y del humo.

    Déjame tu mirada y leeré las palabras del corazón,
    Y las que abarca un susurro, mientras quema
    Las entrañas con la pasión de buscar un esquema
    Para explorar el misterio de las pecas y su recuerdo.

    Déjame las sábanas hasta que pronuncien tu nombre bello,
    El incienso y la vela, el agua que se escurre por la piel
    Antes de que la acaricie, y abriré el libro de tu alma.

    Déjame probar la intemperie para disfrutar del retorno
    Al hogar, la dulzura de verte dormida al borde estancia
    Tras estancia, y seré molécula dentro de ti , placer unánime.


    d.

    ResponElimina