Sense saber per què em vaig enamorar dels seus ulls. Les seves pupil·les penetrants i negres com la nit més abandonada em provocaven insomni, desassossec, i, alhora, em transportaven al racó més idíl·lic mai imaginat. Els volia observar per omplir-me l'ànima. I va arribar el dia en què no vaig voler respondre a aquesta pregunta; no m'importaven els motius, només gaudia dels seus iris maragdins, de la seva mirada capaç de provocar l'aleteig de mil papallones. Encara dormo malament, tot i tenir-los al meu costat, guardats en formol.
Idílica
ResponEliminaSin saber por qué me enamoré de sus ojos. Sus pupilas penetrantes y negras como la noche más abandonada me provocaban desvelo, desasosiego, y, a la vez, me llevaban al rincón más idílico jamás imaginado. Los quería observar para llenarme el alma. Y llegó el día en qué no quise responder a esa pregunta; no me importaban los motivos, sólo disfrutaba de sus iris esmeralda, de su mirada capaz de provocar el aleteo de mil mariposas. Aún duermo mal, a pesar de tenerlos junto a mí, guardados en formol.
d.