Arraulit perquè, en cada embat, no et trobi
I passi de llarg com una exhalació d'alabastre.
Potser només cal la duresa de la pissarra
Quan l'ànim és guix i escaiola i llim tendre
En mans rudes perquè se suporti el desastre.
Dorm, descansa, i somniaràs en la renuència
D'una paraula, d'una resposta negativa al silenci
I, abans que surti el sol, obtindràs la claredat,
La llum anhelada.
Dorm, reposa, i esdevindràs alosa sense límits
En un cel que, fins avui, amenaçava tempesta,
I caminaràs envers la corrent roïna del passat
Sols amb la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada