13/10/10

Pólvora (Melorepte122)

Boques obertes vivint en l'abisme
De la clarividència, com revòlvers
Amb ecos bèl·lics i reminiscències
Llunyanes de ferum de pólvora. El món

És un esquelet abandonat en el cisma
De la humanitat, l'opi que busca els vèrtexs
On endinsar-se en l'ànima de la malaltia,
I esdevenir silent revolta, combat pregon.

I tinc la pau eterna, la dels morts, garantia
D'erta existència. I lluito contra el vent,
Envers l'embat de l'huracà, en el precipici.

Gorges esteses als meus peus, presències
Que no enyoro, i glapeix el cor ple de desfici,
Còmput de l'existència que s'escola rabent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada