21/9/10

La presència de l'àliga (RPV149)

Miro enlaire mentre el musell s'omple
D'aromes de capvespre, de solituds
Que no puc comprendre si pressento la presència
De l'àliga, els ulls que penetren pertot arreu.

M'aturo. Descanso per fer-me, alhora, invisible.
Lluita de cossos sigil·losos. Instints
En estat pur que bateguen sota les plomes
I el pelatge, i intento allargar el desenllaç.

La inevitable fi que sabem el botxí i la víctima.
Sols un dubte. A qui correspondrà cada paper
Aquesta vegada? Corro cap a l'escletxa.
Enmig del mur s'obre la salvació més propera.

Però no hi ha temps per a res més. Olor de sang
Entre les aromes tardorenques que em sedueixen...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada