1/4/20

Malastruga (#escripturaperalconfinament; 12)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquest març. El dotzè ha provocat aquest relat:


—Quant demanes?

La pregunta et sobta. És mal dia per escoltar-la però. Avui que la caldera no ha volgut respondre en anar a prendre una simple dutxa d'aigua calenta de bon matí. Per acabar-ho d'adobar, i després d'haver suportat la gèlida temperatura d'una esbandida a corre-cuita, en què les restes de sabó i de condicionador prenien posicions al llarg dels replecs més recòndits de la teva anatomia, i d'haver-hi donat un cop d'ull a aquella andròmina del diable sense entendre ni un borrall de mecànica ni d'electrònica, el servei tècnic oficial t'ha mantingut durant mitja hora ben bona al telèfon, embolcallada per una exigua tovallola i passant encara més fred de forma gratuïta, a 1,21 EUR/minut, tan sols per informar de la incidència i quedar a l'espera d'un forat en l'agenda, ja de per sí atapeïda en aquestes dates hivernals, per poder enviar un operari al teu domicili. És a dir, que tocarà seguir suportant el suplici de les baixes temperatures sense calefacció ni aigua sanitària dins d'uns marges calòrics suportables.

Però, com que les desgràcies mai no arriben soles, la tensió experimentada des del moment de llevar-te i el temps esmerçat en qüestions burocràtiques han desembocat en una nul·la precisió a l'hora de maquillar-te, sobretot en veure un set al bell mig del camal esquerre dels pantalons que havies triat entre el maremàgnum de l'armari, herència de l'etern canvi de temporada que s'allarga gràcies a aquesta inconstància climàtica que impera en els darrers anys, i les restes de salsa de tomàquet damunt de la teva brusa preferida, taca que és gentilesa de la trapelleria del teu nebot que és aficionat al llançament de porcions de spaghetti alla bolognese quan la persona qui l'obliga a buidar el plat no és son pare. El resultat ha estat més proper al món circense que a la finalitat primera, que era l'harmonia de tot el conjunt, una vegada reelegida i recomposta la part tèxtil. Però ja no tens temps ni paciència per refer el desgavell i marxes cames ajudeu-me abans que la casa et caigui a sobre, perquè això sembla que et falti amb la malastrugança que arrossegues aquest matí.

No cal repetir com arriben les desgràcies, oi? Perquè, a banda de tot el reguitzell de dissorts anteriors, en engegar el motor del cotxe, el pilot de reserva s'ha encès al quadre de control, i has pronunciat una bona dotzena de penjaments a tota la inexistent parentela divina que, incansablement, sempre esmentes com un mantra relaxant i ja estipulat en un ordre preestablert que coneixes a la perfecció. Saps quants quilòmetres pots recórrer així, però t'atabala veure aquell llum ambarí encès al teu davant. I has conduït amb marxes llargues inclús en nucli urbà, tot evitant ofegar el motor enmig d'un estossec tartamut que espantava els vianants i la resta de conductors. La urgència d'arribar a la benzinera més propera era més important que el possible ridícul. Has seleccionat sense plom 95 i un import suficient perquè el dipòsit quedi gairebé ple. Els escassos noranta segons que ha durat l'operació, quan has efectuat el pagament amb targeta, han servit per captar l'atenció d'aquest Dom Joan que, com un borinot que voleia inútilment al voltant d'una flor càndida, t'ha atropellat entre compliments i mirades prou descarades, evidents i plenes d'atreviment cap al teu vestit arrapat i escotat, atrevides com la pregunta que, ara per ara, ha quedat en l'aire, per barroera i inesperada.

—Tres vegades més l'import que cobraria la teva mare per fer factible el teu avortament, però sempre que la humanitat s'hagués extingit i tu fossis un dels primers espècimens en caure fulminat —respons sense immutar-te ni perdre la poca calma que encara et queda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada