No cal ser un cavaller
medieval, d'aquells que cerquen brega per camins solitaris, tot
errant d'una banda a una altra per un plat calent o que almenys ompli
el ventre, a canvi d'algun servei al senyor de torn. Però sempre
sense casar-se amb ningú ni crear vincles ni lligams amb cap terra
ni gent. Així no hi ha nostàlgia ni enyor. Tampoc no cal ser un
emprenedor enmig de la voràgine de l'oferta i de la demanda, i voler
formar part de l'engranatge del món capitalista, que ens fa
dependents de tants productes, tantes vegades innecessaris... Però
sempre queda bé deixar-ho caure en alguna conversa distingida, davant
d'uns gintònics, tan de moda en els darrers temps
Realment, no cal cap
d'aquests supòsits per tenir ganes de lluitar amb valentia i
decisió. Contra vents i marees, per evitar obstacles i entrebancs.
Només pel simple fet de voler viure amb calma i sense maldecaps.
Sobretot, quan la vida et brinda sorpreses tan sobtadament agradables
com un melanoma mal diagnosticat, que pot remetre o acabar en
metàstasi. I, dia rere dia, el tractament per frenar-ne el seu avanç
et recorda que ets mortal i fràgil, malgrat l'entusiasme que
demostres tothora, amb escreix.
Relats conjunts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada