15/5/19

Nostàlgia (Relats Conjunts)

No cal ser un cavaller medieval, d'aquells que cerquen brega per camins solitaris, tot errant d'una banda a una altra per un plat calent o que almenys ompli el ventre, a canvi d'algun servei al senyor de torn. Però sempre sense casar-se amb ningú ni crear vincles ni lligams amb cap terra ni gent. Així no hi ha nostàlgia ni enyor. Tampoc no cal ser un emprenedor enmig de la voràgine de l'oferta i de la demanda, i voler formar part de l'engranatge del món capitalista, que ens fa dependents de tants productes, tantes vegades innecessaris... Però sempre queda bé deixar-ho caure en alguna conversa distingida, davant d'uns gintònics, tan de moda en els darrers temps

Realment, no cal cap d'aquests supòsits per tenir ganes de lluitar amb valentia i decisió. Contra vents i marees, per evitar obstacles i entrebancs. Només pel simple fet de voler viure amb calma i sense maldecaps. Sobretot, quan la vida et brinda sorpreses tan sobtadament agradables com un melanoma mal diagnosticat, que pot remetre o acabar en metàstasi. I, dia rere dia, el tractament per frenar-ne el seu avanç et recorda que ets mortal i fràgil, malgrat l'entusiasme que demostres tothora, amb escreix.


Relats conjunts

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada