Insistència (Relats Conjunts)

En acabar de preparar-me l'amanida, la veig entre les fulles de l'enciam i les meitats de tomàquet cirerol; amb l'ajuda de les olives d'Aragó, apareixen unes pupil·les negres com el carbó i vívides, i la remolatxa esdevé el coloret de les seves galtes gràcils i infantils. I, com sempre, em convenço que la maledicció de trobar reminiscències d'ella pertot arreu, en qualsevol objecte —per molt quotidià que sigui—, és culpa de la sageta del cupidell. Sospiro i m'esbullo els cabells, en plena desesperació, com si aquests moviments em sacsegessin també la matèria grisa, curulla dels seus records. Aquest martiri que ha estat conèixer-la, coincidir amb ella.

Per sort, estic sol quan aquests deliris m'aclaparen. Si no, no sabria justificar aquests monòlegs que pretenen ser diàlegs amb les al·lucinacions que em visiten. Avui ha estat al bell mig de la plàtera del meu dinar d'allò més frugal; uns dies enrere, en ple camp, envoltat de ranuncles de diversa coloració, o en la distorsió de la lluna d'un aparador, que reflectia els objectes de forma enganyosa. Tot i així, no em puc oblidar del seu cos púber, innocent i fràgil, que va destarotar-me fins al moll dels ossos, tot provocant-me insomni i una necessitat imperiosa de besar-la.

Encara que fregués la il·legalitat, la cobejança de tastar els seus llavis i inclús la seva carn, amb famèlica ardència, era superior al seny que, innatament, posseïa. La suor freda apareixia quan ella feia acte de presència. L'aroma floral voleiava al seu voltant, com una aura virginal i vernal, que gairebé em tocava. I l'anhel es convertia en realitat. Com avui, com les altres vegades. Aquesta reiteració, la insistència amb què les visions s'escauen, fa que em plantegi seriosament el futur immediat: abans que el pes de la consciència i la ferum, que comença a escolar-se del soterrani, desvelin la veritat del nostre amor impossible, cal que em desempallegui del seu tendre cadàver.

Relats conjunts