28/5/18

Estratègia (o Pàtria)

“La clau és fer la incisió de forma decidida, que la fulla s'endinsi en la carn i se separin els teixits sense problemes. L'estri que utilitzis ha d'estar ben esmolat, amb la vora en condicions òptimes, perquè no trobi cap entrebanc en la seva tasca. Per això, cal que, després de cada ús, la freguis amb sorra fermament i tot seguit li passis un drap de lli i la duguis a la mola. La pedra abrasiva allisarà la superfície i seràs capaç d'obtenir un millor tall com més densa sigui la seva composició. Tingues cura, però, de saber on rauen els límits del metall i no cobegis mai unes característiques que no podràs abastar. Recorda: si estires massa la corda, pot arribar a trencar-se. I això succeeix també en les armes i en les eines.

La clau també és la sorpresa, junt amb aquesta decisió. No emplenis l'ambient de paraules, per molt baix que les pronunciïs o les xiuxiuegis; encara que siguin part d'un soliloqui o d'una dissertació. Les diferències haurien d'aclarir-se abans o després de tot plegat. No pas enmig de la feina. Tota distracció es paga cara, tant en la crispació palpable com en el resultat, que serà, sens dubte, més matusser. O no t'agrada admirar la feina del carnisser o de la peixatera, mentre observes les seves mans destres damunt de la peça que toca arranjar?”

Sí, és clar que sí, murmures, tot recordant els mots del shojet en les seves classes magistrals. D'amagat les escoltaves, i d'amagat vares aprendre'n tots els secrets. Empunyes l'espasa fortament, avances en la penombra i en absolut silenci. T'acompanya la teva fidel serventa, que es masega els llavis per assegurar-se que no emet cap so de manera fortuïta. No coneix massa detalls del pla, però estàs segura que no et trairia. Sense covardia, us obriu pas entre l'estança del general assiri. Dorm profundament, després dels embats apassionats, rendit al son plàcid de l'amant exhaust. T'has purificat per no deixar ni un sol rastre seu en el teu cos. Has evitat les nàusees mentre t'invadia, per no malmetre l'estratègia ni perjudicar la pàtria.

Serres les dents i decideixes el punt just per començar l'operació: just damunt de la jugular inflada. Però aquesta vegada no serà una simple incisió; pretens que esdevingui una decapitació en tota regla. Vols dur el cap d'Holofernes com a ofrena al poble hebreu, que per això ets Judit, la jueva.


15/5/18

Polèmica (o Carpetània magnífica)(Relats conjunts)

ESCENA ÚNICA

[Tarda plujosa. Una ciutat sense definir, en un estat indefinit d'un continent pròxim però no proper. O potser sí. L'acció s'esdevé en un local espaiós i escassament il·luminat. Un desordre ordenat és la tònica de l'estança, plena de partitures i d'instruments. Apareix el darrer integrant del grup, amb un cert retard.]

CANTANT 1 (entra capcot). Bones, arribo tard, perdoneu...
MÚSIC 1 (fitant-lo amb posat seriós). T'has passat no?
CANTANT 1. Tampoc és tan tard... sols passen cinc minuts de l'hora acordada.
CANTANT 2. No es refereix a això, en Roderic.
CANTANT 1. Llavors, a què?
MÚSIC 2. Potser al que llegeixes?
CANTANT 1 (astorat). També esteu amb aquesta cançoneria? Pensava que això només era un entramat de la caterva mediàtica que s'avorreix tant...
MÚSIC 3. Sí, la caterva mediàtica i tota la raça carpetovetònica!
CANTANT 1 (en to burleta). Els carpetovetònics no han nascut per llegir més de tres paraules seguides. No m'aixequis la camisa tu ara...
MÚSIC 3 (sec). Muts i a la gàbia tu. Precisament són tres paraules les que han causat tot el rebombori.
CANTANT 1. Llavors, ara el problema és la lectura en aquest país.
MÚSIC 1. Ara i des de sempre.
MÚSIC 2. L'ADN carpetovetònic... Blanc i negre i retrògrad...
MÚSIC 3. Muts i a la gàbia he dit. Ell i tu també, m'has entès?
CANTANT 1. Però Carpetània de merda és només un títol. Enganyós i gens adequat a la trama de la novel·la...
MÚSIC 1. Res, que no havies d'haver fet tanta publicitat del seu (assenyala la CANTANT 2) regal de Sant Jordi. Almenys no abans de l'actuació.
CANTANT 1. Si és una crítica a la situació laboral de...
MÚSIC 1. Ni crítica ni defensa. Aquí no estem picant pedra perquè, gràcies a un marrec que tot just acaba de sortir de l'ou, la nostra tasca se'n vagi en orris.
MÚSIC 2. Ben dit!
MÚSIC 1. I doncs? Et disculparàs i així ningú no rep?
CANTANT 1 (astorat, bocabadat i garratibat). Jo? A qui? A la "Carpetània magnífica"?
MÚSIC 3. Sí, als que no llegeixen, evidentment...
CANTANT 1 (resignat). Entesos... Però això seria donar-los la raó i admetre que, en realitat, els hem insultat.
MÚSIC 1. Potser sí, però si són justets...
MÚSIC 3 (sorneguer). I no llegeixen més de tres paraules...
CANTANT 2. Podem començar la feina seriosa, o què?

(Fi de l'ESCENA ÚNICA)