“La clau és fer la
incisió de forma decidida, que la fulla s'endinsi en la carn i se
separin els teixits sense problemes. L'estri que utilitzis ha d'estar
ben esmolat, amb la vora en condicions òptimes, perquè no trobi cap
entrebanc en la seva tasca. Per això, cal que, després de cada ús,
la freguis amb sorra fermament i tot seguit li passis un drap de lli
i la duguis a la mola. La pedra abrasiva allisarà la superfície i
seràs capaç d'obtenir un millor tall com més densa sigui la seva
composició. Tingues cura, però, de saber on rauen els límits del
metall i no cobegis mai unes característiques que no podràs
abastar. Recorda: si estires massa la corda, pot arribar a
trencar-se. I això succeeix també en les armes i en les eines.
La clau també és la
sorpresa, junt amb aquesta decisió. No emplenis l'ambient de
paraules, per molt baix que les pronunciïs o les xiuxiuegis; encara
que siguin part d'un soliloqui o d'una dissertació. Les
diferències haurien d'aclarir-se abans o després de tot plegat. No
pas enmig de la feina. Tota distracció es paga cara, tant en la
crispació palpable com en el resultat, que serà, sens dubte, més
matusser. O no t'agrada admirar la feina del carnisser o de la
peixatera, mentre observes les seves mans destres damunt de la peça
que toca arranjar?”
Sí, és clar que sí,
murmures, tot recordant els mots del shojet en les seves
classes magistrals. D'amagat les escoltaves, i d'amagat vares
aprendre'n tots els secrets. Empunyes l'espasa fortament, avances en
la penombra i en absolut silenci. T'acompanya la teva fidel serventa,
que es masega els llavis per assegurar-se que no emet cap so de
manera fortuïta. No coneix massa detalls del pla, però estàs
segura que no et trairia. Sense covardia, us obriu pas entre
l'estança del general assiri. Dorm profundament, després dels
embats apassionats, rendit al son plàcid de l'amant exhaust. T'has
purificat per no deixar ni un sol rastre seu en el teu cos. Has
evitat les nàusees mentre t'invadia, per no malmetre l'estratègia
ni perjudicar la pàtria.
Serres les dents i
decideixes el punt just per començar l'operació: just damunt de la
jugular inflada. Però aquesta vegada no serà una simple incisió;
pretens que esdevingui una decapitació en tota regla. Vols dur el
cap d'Holofernes com a ofrena al poble hebreu, que per això ets
Judit, la jueva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada