És massa aviat per al meu cos que, mig
endormiscat encara, lluita contra la son. Però la feina és la feina. I
una entrevista per aconseguir-la és inclús més important. I ja em teniu
amb ulls lleganyosos esperant ser atès pel cap de personal de l'única
empresa que s'ha dignat a respondre'm en la massiva tramesa de
currículums per tota la província. Les entelèquies fisiològiques, però,
no es poden preveure quan hi ha una modificació en l'equilibri somàtic
d'una naturalesa nocturna com és la meva i la tragèdia pot creuar el
llindar finíssim del mateix i desembocar en un desenllaç fatídic. En
altres paraules, m'orino viu i no hi ha massa marge per a la reacció.
Les múltiples portes que s'escampen pel llarg passadís no faciliten cap
pista de la ubicació d'un lavabo i, com que la noia de la recepció, a
banda d'estrangera, sembla més atrafegada pel funcionament de la
impressora que d'atendre'm i entendre'm, serà impossible localitzar-ne
un abans de ser entrevistat.
Per tant, opto per aixecar-me del seient, recórrer una distància prudencial no massa curta ni llarga en excés i, sobretot, no pensar que em pixo. De la cadira fins a l'espai enjardinat, que hi ha a l'entrada del vestíbul, per exemple. Però el sistema de reg per degoteig del parterre tampoc no m'ajuda i, amb la gota, arriba la font, l'afluent, el riu, la cascada i tot el cicle de l'aigua imaginable fins a la presa, on la comporta ha estat oberta mínimament. És a dir, noto com la humitat m'envaeix el pantaló al mateix temps que una de les portes també s'obre i en surt l'entrevistador. Rumio amb rapidesa per evitar el mal tràngol i la vergonya.
—Avui, precisament, és dia de regar els cactus i la pobra gent que els està observant? —pregunto amb veu alta, palplantat davant d'ell, mentre gesticulo amb exagerada indignació.
Per tant, opto per aixecar-me del seient, recórrer una distància prudencial no massa curta ni llarga en excés i, sobretot, no pensar que em pixo. De la cadira fins a l'espai enjardinat, que hi ha a l'entrada del vestíbul, per exemple. Però el sistema de reg per degoteig del parterre tampoc no m'ajuda i, amb la gota, arriba la font, l'afluent, el riu, la cascada i tot el cicle de l'aigua imaginable fins a la presa, on la comporta ha estat oberta mínimament. És a dir, noto com la humitat m'envaeix el pantaló al mateix temps que una de les portes també s'obre i en surt l'entrevistador. Rumio amb rapidesa per evitar el mal tràngol i la vergonya.
—Avui, precisament, és dia de regar els cactus i la pobra gent que els està observant? —pregunto amb veu alta, palplantat davant d'ell, mentre gesticulo amb exagerada indignació.