Arribes al bar amb l'ànim
d'un cor que, imbuït per una alexitímia extrema, encara té
presents les passades cartes d'un amor esgrogueït, enterrades a
l'últim calaix de la còmoda. Però, en veure en Cóssimo, enmig de
la cridòria, tot llegint, com de costum, deixes la ment en blanc
enmig del trasbals que et provoca. El mateix que t'ha fet oblidar una
de les regles bàsiques del Centre: No es permeten
vincles afectius entre el personal del Centre i l'alumnat.
Allà imparteixes classes d'ensenyament i perfeccionament de la
llengua dels signes. Perquè ell és sordmut. I sempre et provoca un
somriure quan dibuixa les lletres amb les mans i les perfila en els
seus llavis silenciosos. Aquelles ganyotes mitiguen la part tràgica
del seu aïllament.
En veure't, la seva
mirada s'omple de llum i les seves mans balbucegen una salutació que
contestes ràpidament. El seu rostre és increïble, inclús quan
forma la histriònica circumferència que correspon a la o, i t'ha
fet perdre el seny com mai ningú havia aconseguit abans. Entre
signes que resumen accions i paraules escrites damunt del quadern que
sempre duu a sobre, us enteneu cada vegada millor. La seva atenció
el fa progressar i et satisfà veure resultats. Per això, quan obre
els ulls verds i eixampla la palma de la mà, l'entens a la primera i
atures els teus moviments espasmòdics i nerviosos. De la seva bossa
extreu un paquet embolicat amb paper de regal i t'emociona.
És l'única persona,
tret de la teva família, que s'ha recordat que avui és el teu
aniversari. I, abans que els teus dits tremolosos desfacin
l'embolcall, l'abraces amb efusió. La proximitat et provoca
reaccions que desconeixies, amb sentiments que no recordaves, i
perllongues l'abraçada. No et fa res aguantar-li la mirada i traçar
les lletres d'un t'estimo que havies
emmudit pel desamor. Ja et sents lliure del llast d'aquelles cartes,
i saps que el besaràs amb desig i t'adonaràs que aquests llavis,
que et mantenien despert i estrany, són tan excitants com els d'una
dona.