2/5/15

Èxtasi i audiència (o Delícies i misèries)[#viernescreativo]





Em llevo i tot el Jardí de les delícies és per a mi. També per a l'Eva, és clar, perquè som éssers inseparables, ella nascuda de la meva costella, segons l'Altíssim. Vull despertar-la però m'encisa quan resta callada, amb la seva nuesa excepcional, perquè sembla com absent. Colliré els fruits més saborosos per a menjar-los junt amb ella, a allò que anomenem esmorzar. Hauria de trobar una bèstia per munyir-la, però les cabres són inexistents en l'Edèn, o almenys jo no n'hi he sabut trobar. Faig un apunt mental per demanar-Li-les, a Jahvè. Així potser millorarem aquests àpats massa frugals...

Quedo bocabadat una estona més, em fixo en les corbes sinuoses i insinuants de l'Eva. A la llum del dia, a pesar que el foc segueixi encès, és més bella encara. M'excita fixar-me en cada centímetre del seu cos, engendrat per una part tan ínfima i quasi inútil del meu. Els ulls queden hipnotitzats en la rugositat més fosca dels mugrons que, a l'aire, s'han endurit i són més desitjables que de costum. M'atreviria a llepar-los, però té tan mal despertar que això em frena. Amb la visió del borrissol púbic, que retalla tan assíduament com pot perquè li fa angúnia qualsevol pèl, l'excitació és palpable en mi.

No m'adono quan l'Eva obre els ulls perquè m'estic masturbant degut a aquestes calors tan matinals. El plaer que sento m'ha fet posar els ulls en blanc i perdre el món de vista per uns segons. Però la plantofada de les paraules de l'Eva dels meus ensomnis, que és una Suhaila terrenal i emprenyada, m'estronca l'èxtasi i l'erecció i em retorna a les misèries de l'illa:

— Nacho! Creus que aquestes són maneres de rebre l'audiència de Supervivientes?