Al bell mig de la pista d'enlairament,
mitiga com pot la resplendor del quadre de comandaments perquè no
sigui visible en plena nit. La missió ha de ser secreta, sense
errors ni imprevistos. S'ha escolat dins de la màquina sense fer
soroll i manipula palanques i pedals perquè el compte enrere ha
començat en el precís instant que ha travessat la porta de
l'hangar. La trucada ha estat concisa i breu, l'objectiu és actuar
amb meticulositat i evitant deixar rastres i pistes que desvetllarien
tot l'entramat, allò planejat subreptíciament. Ha memoritzat
plànols i ubicacions, ha escoltat converses per imitar accents abans
de trepitjar terreny enemic i espiar cada moviment efectuat i pensar
estratagemes amb antelació. El factor sorpresa el sedueix i li
provoca un somriure. Les guerres es guanyen així, amb plans
executats a la perfecció, amb batalles al sarró. No cal vessar sang
ni causar catàstrofes gratuïtes. Nota sota el peu dret el pedal de
l'accelerador i agafa amb força el volant. No té temps d'engegar el
motor que la fosforescència d'un feix de llum l'astora i l'abdueix.
Els rumors que ha escoltat són certs i la invasió alienígena és
una realitat... Els extraterrestres han descobert la seva presència
i sap que s'ha acabat l'aventura abans de començar-la.
Davant seu, el groc llampant de la
granota de feina, prou coneguda i familiar, el deixa clavat al
seient. És tard per fugir, i per inventar excuses que no evitaran el
càstig. Un cop més, el trapella del seu fill ha potinejat el cotxe,
sense permís. Acluca els ulls i es provoca quatre llàgrimes perquè
l'esbroncada del pare sigui més lleu. Almenys perquè aquesta vegada
no li requisi la col·lecció de còmics de la Marvel...