Al bell mig de la pista d'enlairament,
mitiga com pot la resplendor del quadre de comandaments perquè no
sigui visible en plena nit. La missió ha de ser secreta, sense
errors ni imprevistos. S'ha escolat dins de la màquina sense fer
soroll i manipula palanques i pedals perquè el compte enrere ha
començat en el precís instant que ha travessat la porta de
l'hangar. La trucada ha estat concisa i breu, l'objectiu és actuar
amb meticulositat i evitant deixar rastres i pistes que desvetllarien
tot l'entramat, allò planejat subreptíciament. Ha memoritzat
plànols i ubicacions, ha escoltat converses per imitar accents abans
de trepitjar terreny enemic i espiar cada moviment efectuat i pensar
estratagemes amb antelació. El factor sorpresa el sedueix i li
provoca un somriure. Les guerres es guanyen així, amb plans
executats a la perfecció, amb batalles al sarró. No cal vessar sang
ni causar catàstrofes gratuïtes. Nota sota el peu dret el pedal de
l'accelerador i agafa amb força el volant. No té temps d'engegar el
motor que la fosforescència d'un feix de llum l'astora i l'abdueix.
Els rumors que ha escoltat són certs i la invasió alienígena és
una realitat... Els extraterrestres han descobert la seva presència
i sap que s'ha acabat l'aventura abans de començar-la.
Davant seu, el groc llampant de la
granota de feina, prou coneguda i familiar, el deixa clavat al
seient. És tard per fugir, i per inventar excuses que no evitaran el
càstig. Un cop més, el trapella del seu fill ha potinejat el cotxe,
sense permís. Acluca els ulls i es provoca quatre llàgrimes perquè
l'esbroncada del pare sigui més lleu. Almenys perquè aquesta vegada
no li requisi la col·lecció de còmics de la Marvel...
Fosforescencias (o Alienígenas)
ResponEliminaEn el centro de la pista de despegue, mitiga como puede el resplandor del cuadro de mandos para que no sea visible en plena noche. La misión debe ser secreta, sin errores ni imprevistos. Se ha colado dentro de la máquina sin hacer ruido y manipula palancas y pedales porque la cuenta atrás ha comenzado en el preciso instante que ha atravesado la puerta del hangar. La llamada ha sido concisa y breve, el objetivo es actuar con meticulosidad y evitando dejar rastros y pistas que desvelen todo el entramado, lo planeado subrepticiamente. Ha memorizado planos y ubicaciones, ha escuchado conversaciones para imitar acentos antes de pisar terreno enemigo y espiar cada movimiento efectuado y pensar estratagemas con antelación. El factor sorpresa le seduce y le provoca una sonrisa. Las guerras se ganan así, con planes ejecutados a la perfección, con batallas en el zurrón. No es necesario derramar sangre ni causar catástrofes gratuitas. Nota bajo el pie derecho el pedal del acelerador y coge con fuerza el volante. No tiene tiempo de poner en marcha el motor que la fosforescencia de un haz de luz lo asusta y abduce. Los rumores que ha escuchado son ciertos y la invasión alienígena es una realidad... Los extraterrestres han descubierto su presencia y sabe que se ha acabado la aventura antes de comenzarla.
Frente a él, el amarillo llamativo del mono de trabajo, bastante conocido y familiar, lo deja clavado en el asiento. Es tarde para huir, y para inventar excusas que no evitarán el castigo. Una vez más, el travieso de su hijo ha toqueteado el coche, sin permiso. Cierra los ojos y se provoca cuatro lágrimas para que la bronca del padre sea más leve. Al menos para que esta vez no le requise la colección de cómics de la Marvel...
d.