S'adreça a la gàbia dels lleons per demostrar quant s'equivoca. Farà que s'empassi les seves pròpies paraules, perquè la ignorància és molt agosarada. Ell, que sap tant sobre el circ, els seus tripijocs i els seus trucs. Perquè fins i tot aquest món de faràndula té goigs i ombres. A més, aquest gamarús és un simple pallasso, en el sentit literal. Què opinarà ell sobre les dietes dels grans felins, si ni sap desmaquillar-se? Qui s'imagina un lleó sent vegetarià? Pobre infeliç, murmura ja dins de la gàbia. I somriu en ratificar que ell té raó: són carnívors!, crida als quatre vents mentre se li abalancen les lleones amb els ullals esmolats.
Descendència (o Cèlebres)(Relats Conjunts)
Fa goig veure la gatzara i
les rialles de tothom, avui, 12 de febrer de 2015. Les copes alçades,
brindis a dojo, inclús l'avi, que tot just surt d'una pneumònia
força greu... Aquesta reunió no sembla la commemoració anual de
l'aniversari del naixement del meu quadravi, entaulades tan avorrides
que desesperen la quitxalla com jo. Però, diuen que cal recordar-lo,
inclús després de 133 anys de la seva mort. Perquè ell va ser el
cèlebre naturalista Charles Darwin. I a ell li devem tantes coses...
i tantes comoditats. El pare m'ha explicat aventures i dificultats,
viscudes per ell a bord d'un vaixell. Bangle, Beagle, Beatle...
Batallo per recordar-ne el nom...
...Però els meus
pensaments es veuen destorbats pel crit de l'avi, que reclama
l'atenció de tothom. Fins i tot de la canalla, que juga, allunyada
de la taula, al jardí. Ara, però, no fa alçar les copes sinó que
demana que s'engegui el vídeo de nou. Sembla que aquest trasto sigui
el motiu real d'enguany, i no pas un aniversari. Segons m'ha explicat
el pare, han aparegut un nou indici que la teoria de l'evolució és
irrefutable i correcta: com va dir el quadravi, l'home descendeix del
simi. Això en un llenguatge que no entenc massa. Jo només observo
les imatges en la pantalla de plasma i ric, com si entengués tant...
...I hipnotitzada pel que
veig, bado boca davant de l'escena que ja em sé de memòria. Els
quatre homes palplantats en un escenari de gala; un d'ells amb un
trofeu a la mà; agraïments amb un accent pastós que em provoca
angúnia, com el cabell ple de fixador i les celles depilades. La
part que més entusiasma als adults és el crit d'orangutan, emès
pel guapot del trofeu en forma de pilota daurada, com un energumen.
Brindo amb aigua entre les abraçades dels grans i també esclafeixo
a riure, per no ser menys. Algú m'hauria d'explicar l'acudit, que no
he entès. L'oncle Peter ha dit que és un personatge cèlebre,
també. Però esperaré a complir els deu i preguntaré de nou...