Respira fondo. L'olor de resclosit i de naftalina, junt amb el rastre de
la pols omnipresent per qualsevol racó de la casa, li omple els pulmons
i li provoca una tos seca, nerviosa, subjugada. Ara, després del
divorci, se sent observada per tot el que ha heretat de la convivència
amb el seu marit; les parets i els mobles, inclús el gat que la ronda
dia i nit amb ulls blaus, penetrants, maliciosos. No troba la forma de
desempallegar-se'n. Tampoc com descansar sense saber-se víctima d'un
ofec constant que l'asfixia. Enmig de la llum del dia, la tenebra d'un
record li enfosqueix una ganyota, que és el que resulta del seu somriure
desdibuixat mica en mica. Ja s'ha avesat a silenciar la veu, que, com
sempre, no té interlocutor per a conversar-hi i, mentre observa
l'estranya que apareix al seu davant, obre el calaix de la còmoda, on hi
guarda el maquillatge, la roba interior, els mocadors de paper. A pesar
de trobar-se envoltada i vivint en una apnea constant per superar
tantes anècdotes pèssimes, amargues, quotidianes, encara l'alleuja el
fil d'oxigen que respira en saber que no li caldrà emprar mai més
aquestes pólvores per dissimular les conseqüències de l'enèsima
discussió matrimonial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada