13/3/15

Ignomínia (o Angúnia)(Relats conjunts)

L'objectiu de la càmera sobrevola una esplanada de sorra i escasses palmeres, on una autopista, que és una ferida negra enmig d'aquesta mar de dunes, es dibuixa sinuosament. En ella, gràcies a un zoom extrem, hi trobem un tot terreny que circula a gran velocitat, dins dels límits descrits en el Codi de Circulació de Dubai. El vehicle, amb quatre ocupants, es dirigeix cap al Burj Khalifa, que es perfila clarament a l'horitzó. Si cerquéssim la ubicació exacta per a facilitar la tasca al navegador GPS incorporat en els complements extres de l'automòbil, sabríem que les coordenades són les següents: 25° 11′ 50″ N, 55° 16′ 26.6″ E. Per no fer feixuga la travessia i per no conversar de coses banals, com la meteorologia o la quantitat de camells que calen per comprar una dona, el fus ens fa ascendir amb celeritat els 828 metres d'alçada del gratacels en uns instants, no aptes per a aquells que pateixen de vertigen.

Un cop dins de la seva suite i amb un diàleg d'una càrrega més humorística que dramàtica, els tres integrants masculins del grup discuteixen sobre el desenvolupament de la missió a partir d'ara, amb entrebancs de darrera hora inclosos. Sense parpellejar, l'agent Ethan Hunt accepta el repte d'arribar al servidor central, onze pisos més amunt de la planta on s'allotgen, que és la 119. Mentre els agents Brandt i Dunn tallen el finestral amb un cúter làser, Hunt es col·loca i revisa els accessoris que l'ajudaran a grimpar sense problemes. El corrent generat per l'absència del vidre és enorme. Però ell inspira i expira amb decisió i, enmig de l'impuls inicial, una veu familiar li provoca aturar-se.

— Tomàs Creuer, vols parar de fer l'animal amb la finestra i tornar al llit? Ara mateix!
— Ara... Caramelet meu..., és que tenia calor...
— En ple desembre? En un hostal del Pirineu lleidatà? No em vinguis amb falòrnies...

En Tomàs, mesell, s'enterra sota la vànova i intenta seguir dormint. La missió haurà de seguir-se en silenci i amb més secretisme. És el que té el matrimoni... Quan acluca els ulls, en la seva ment es visualitzen unes noves coordenades, que no corresponen a l'edifici més alt del món en l'actualitat. Sinó a les de la ciutat d'Aleppo (36° 13′ 0″ N, 37° 10′ 0″ E). Les ràfegues d'aire han esdevingut quietud, alterada per la incursió d'un comboi militar. En Tomàs s'olora una nova missió per a la Força de Missions Impossibles, però es troba immers en el segrest de Steven Sotloff. La notícia de la seva decapitació l'ha trasbalsat i inquietat durant mesos i no es desempallega d'aquesta angúnia constant de recordar les ominoses imatges difoses per l'Estat Islàmic, en un clar desafiament ple d'ignomínia. Ni devorant tantes pel·lícules com li sigui possible.


Relats Conjunts 

1 comentari:

  1. Ignominia (o Angustia)


    El objetivo de la cámara sobrevuela una explanada de arena y escasas palmeras, donde una autopista, que es una herida negra en medio de este mar de dunas, se dibuja sinuosamente. En ella, gracias a un zoom extremo, encontramos un todoterreno que circula a gran velocidad, dentro de los límites descritos en el Código de Circulación de Dubai. El vehículo, con cuatro ocupantes, se dirige hacia el Burj Khalifa, que se perfila claramente en el horizonte. Si buscáramos la ubicación exacta para facilitar la tarea al navegador GPS incorporado en los complementos extras del automóvil, sabríamos que las coordenadas son las siguientes: 25° 11' 50" N, 55° 16' 26.6" E. Para no hacer pesada la travesía y no conversar de cosas banales, como la meteorología o la cantidad de camellos que se necesitan para comprar una mujer, el fundido nos hace ascender con celeridad los 828 metros de altura del rascacielos en unos instantes, no aptos para aquellos que sufren de vértigo.

    Una vez dentro de su suite y con un diálogo de una carga más humorística que dramática, los tres integrantes masculinos del grupo discuten sobre el desarrollo de la misión a partir de ahora, con obstáculos de última hora inclusive. Sin parpadear, el agente Ethan Hunt acepta el reto de llegar al servidor central, once pisos más arriba de la planta donde se alojan, que es la 119. Mientras los agentes Brandt y Dunn cortan el ventanal con un cúter láser, Hunt se prepara y revisa los accesorios que le ayudarán a trepar sin problemas. La corriente generada por la ausencia del cristal es enorme. Pero él inspira y expira con decisión y, en medio del impulso inicial,
    una voz familiar le provoca detenerse.

    - Tomás Crucero, ¿quieres parar de hacer el animal con la ventana y volver a la cama? ¡Ahora mismo!
    - Ahora... caramelito mío ..., es que tenía calor ...
    - ¿En pleno diciembre? ¿En un hostal del Pirineo de Lleida? No me vengas con pamplinas ...

    Tomás, dócil, se entierra bajo la colcha e intenta seguir durmiendo. La misión deberá seguirse en silencio y con más secretismo. Es lo que tiene el matrimonio... Cuando cierra los ojos, en su mente se visualizan unas nuevas coordenadas, que no corresponden al edificio más alto del mundo en la actualidad. Sino a las de la ciudad de Aleppo (36° 13' 0" N, 37° 10' 0" E). Las ráfagas de aire se han convertido en quietud, alterada por la incursión de un convoy militar. Tomás se huele una nueva misión para la Fuerza de Misiones Imposibles, pero se encuentra inmerso en el secuestro de Steven Sotloff. La noticia de su decapitación lo ha trastornado e inquietado durante meses y no se deshace de esta angustia constante de recordar las ominosas imágenes difundidas por el Estado Islámico, en un claro desafío lleno de ignominia. Ni devorando tantas películas como le sea posible.


    d.

    ResponElimina