10/12/14

Idèntiques (Repte ClàssicDLXXV; 2)

Perquè som capricioses, ens agrada enganyar la gent. També perquè som idèntiques, és clar! I el que xalem en dies de pluja, xipollejant en els tolls i esquitxant la gent. Cal gaudir l'espectacle de vestits i llaçades enfangats i serrells amarats i sabates inservibles durant setmanes... Unes, que som més de la broma, ens trenquem de riure; d'altres, un xic més tràgiques, arrenquen el plor. Però, no cal dir que totes, sense excepció, volem fins al carrer quan es tracta d'un jorn plujós. Coincidim en el gust per la mar, o per resseguir el curs del riu més cristal·lí, des de la deu fins a la desembocadura. És tan excitant quan ens escolem corrent avall entre les roques d'una cascada... Ens emmirallem en la superfície d'un estany i riem perquè les ondes ens intenten enganyar i amagar aquesta exactitud en els contorns de la nostra silueta. A pesar d'aquestes martingales, ens reconeixem i ens apleguem, ben juntes sempre.

Tot i que no tot són flors i violes. Inclús patim els efectes de l'amor i de la mort, amb rostres banyats de llàgrimes, i alguna que altra estació de tren on el comiat és tan trist com perllongat. Tanmateix, ens hem de refer aviat; amb cabrioles damunt de la gespa, ens relaxem i deixondim tot estrès envoltades, de nou, de bassals i rierols, que arriben fins al desguàs. L'instint ens traça el camí, un cop més, fins que, a poc a poc, ens evaporem, fins als núvols, per recomençar el cicle. Perquè som capricioses i idèntiques. Com gotes d'aigua, que és el que som, realment.

Concòrdia (31 paraules de VullEscriure; 10)

Fart de tants flirteigs i aventures, invertí els estalvis en un creuer per gaudir de la mar i escoltar-se per primera vegada.


NOTA: disculpes pel joc de paraules macabre...

Fondària (REC de la Cadena Ser. VIII; 011)

El missatge era clar, concís, breu i letal: no insisteixis, deia. Per això, va seguir sobrevivint als seus profunds ulls, que, tot i la renúncia, els somiava nit i dia. Però, quan va despertar, un matí qualsevol, i ni tan sols va ser capaç de recordar el nom d'aquest amor, es va sentir alliberat, lleuger com una ploma. Amb un ressentiment, això sí, de remordiment. Per haver deixat en l'oblit aquest romanç breu i impossible. Va treure el cap a la finestra i va aspirar l'aire fresc. Va ser llavors quan es va adonar de l'atracció de l'abisme, profund com uns ulls pretèrits, tan temptador...

Pólvores vàries (o Herètica)[Disparador#1, d'Orciny Books]

El passeig es fa llarg, i hem de pensar qualsevol estratagema per esquivar la llum del sol. Fins ara, hem esperat cada nou pleniluni, hem fet rotllanes i encès fogueres, llançant-hi les pólvores adients, i hem clamat al cel quan, un cop més, el sortilegi no ens ha ofert un resultat favorable. Consultem de nou el Llibre, i tots els passos són seguits fil per randa. Tot i així, l'avi continua estant als ossos i sense poder tastar carn. Tres generacions de licantrops i ningú no sap desfer el malefici de la bala de plata que li travessà el cor...