Tot i que no tot són flors i violes. Inclús patim els efectes de l'amor i de la mort, amb rostres banyats de llàgrimes, i alguna que altra estació de tren on el comiat és tan trist com perllongat. Tanmateix, ens hem de refer aviat; amb cabrioles damunt de la gespa, ens relaxem i deixondim tot estrès envoltades, de nou, de bassals i rierols, que arriben fins al desguàs. L'instint ens traça el camí, un cop més, fins que, a poc a poc, ens evaporem, fins als núvols, per recomençar el cicle. Perquè som capricioses i idèntiques. Com gotes d'aigua, que és el que som, realment.
10/12/14
Idèntiques (Repte ClàssicDLXXV; 2)
Perquè som capricioses, ens agrada enganyar la gent. També perquè som idèntiques, és clar! I el que xalem en dies de pluja, xipollejant en els tolls i esquitxant la gent. Cal gaudir l'espectacle de vestits i llaçades enfangats i serrells amarats i sabates inservibles durant setmanes... Unes, que som més de la broma, ens trenquem de riure; d'altres, un xic més tràgiques, arrenquen el plor. Però, no cal dir que totes, sense excepció, volem fins al carrer quan es tracta d'un jorn plujós. Coincidim en el gust per la mar, o per resseguir el curs del riu més cristal·lí, des de la deu fins a la desembocadura. És tan excitant quan ens escolem corrent avall entre les roques d'una cascada... Ens emmirallem en la superfície d'un estany i riem perquè les ondes ens intenten enganyar i amagar aquesta exactitud en els contorns de la nostra silueta. A pesar d'aquestes martingales, ens reconeixem i ens apleguem, ben juntes sempre.
Tot i que no tot són flors i violes. Inclús patim els efectes de l'amor i de la mort, amb rostres banyats de llàgrimes, i alguna que altra estació de tren on el comiat és tan trist com perllongat. Tanmateix, ens hem de refer aviat; amb cabrioles damunt de la gespa, ens relaxem i deixondim tot estrès envoltades, de nou, de bassals i rierols, que arriben fins al desguàs. L'instint ens traça el camí, un cop més, fins que, a poc a poc, ens evaporem, fins als núvols, per recomençar el cicle. Perquè som capricioses i idèntiques. Com gotes d'aigua, que és el que som, realment.
Tot i que no tot són flors i violes. Inclús patim els efectes de l'amor i de la mort, amb rostres banyats de llàgrimes, i alguna que altra estació de tren on el comiat és tan trist com perllongat. Tanmateix, ens hem de refer aviat; amb cabrioles damunt de la gespa, ens relaxem i deixondim tot estrès envoltades, de nou, de bassals i rierols, que arriben fins al desguàs. L'instint ens traça el camí, un cop més, fins que, a poc a poc, ens evaporem, fins als núvols, per recomençar el cicle. Perquè som capricioses i idèntiques. Com gotes d'aigua, que és el que som, realment.
Idénticas
ResponEliminaPorque somos caprichosas, nos gusta engañar a la gente. También porque somos idénticas, ¡por supuesto! Y lo que gozamos en días de lluvia, chapoteando en los charcos y salpicando a la gente. Hay que disfrutar del espectáculo de trajes y lazadas embarrados y flequillos empapados y zapatos inservibles durante semanas... Unas, que somos más de la broma, rompemos a reír; otras, un poco más trágicas, arrancan el llanto . Pero, por supuesto que todas, sin excepción, volamos hasta la calle cuando se trata de un día lluvioso. Coincidimos en el gusto por el mar, o para reseguir el curso del río más cristalino, desde el manantial hasta la desembocadura. Es tan excitante cuando nos deslizamos corriente abajo entre las rocas de una cascada... Nos reflejamos en la superficie de un estanque y reímos porque las ondas nos intentan engañar y esconder esta exactitud en los contornos de nuestra silueta. A pesar de estas triquiñuelas, nos reconocemos y nos reunimos, bien juntas siempre.
Aunque no todo el monte es orégano. Incluso sufrimos los efectos del amor y de la muerte, con rostros bañados de lágrimas, y alguna que otra estación de tren donde la despedida es tan triste como prolongada. Sin embargo, hay que rehacerse pronto; con piruetas sobre el césped, nos relajamos y espabilamos todo estrés rodeadas, de nuevo, de charcos y riachuelos, que llegan hasta el desagüe. El instinto nos traza el camino, una vez más, hasta que, poco a poco, nos evaporamos, hasta las nubes , para recomenzar el ciclo. Porque somos caprichosas e idénticas. Como gotas de agua, que es lo que somos, realmente.
d.