27/5/14

Rèmora (Supervivència VI)(RPV230)

Per què els passos han de dur l'estrèpit de la fugida,
El desassossec de veure que les urpes i els ullals recorren
Els camins rojos de la sang abans d'obrir la ferida
Entre els membres lassos de ser escàpols, i encara corren?

Per què el silenci no emmudeix la fràgil vida en apnea
Ni les ales esteses de la tenebra més obscura, i sols ajorna
El sofriment entre el vaticini i la veritat, mentre crea
Mons irreals on l'herba esborra rastres quan el cos sojorna?

Per què els ulls no abasten l'horitzó, i la follia es deixa
Engolir endins de l'ànima, en la falsa certesa de sentir-se feble
I la faula esdevé paraula tangible, el dol que cal péixer?

Per què, digues, la lletania d'un nom és la contínua queixa
D'un cor que reclama abraçades i caliu, i se sent únic deixeble
De la intempèrie, rèmora per sobreviure abans de néixer?