15/4/14

Perímetres i intempèrie (Supervivència V)(Melorepte244)

Per què les veus del passat no emmudeixen i pedalen
On no hi ha asfalt per transitar, dins de la memòria,
Aquests bocins de llum que construeixen una història
Del no-res, entre rialles i llàgrimes, amb l'aire que exhalen?

Per què no és volàtil l'espectre que deixen de la infantesa,
Les siluetes que, perfectes, juguen amb ombres i llum,
I carreguen traülls i tristeses i alegria sense més embalum
Que aquesta àncora que no es deslliga però que tampoc pesa?

Per què, per avançar, cal trencar murs o inclús oblidar mars
Insondables, horitzons que he traçat, per reptar-me sempre,
En l'ingent món que forma el minúscul perímetre del teu melic?

Per què, digues, aquestes veus que em parlen eixorden l'espars
Silenci que anhelo, esborren la quieta calma que sols s'empra
Quan l'ànima es troba enmig de la intempèrie i no cerca abric?