La noia camina, erràtica, per la carena coberta de neu. No hi ha
rastres que l’ajudin a sortir del bosc. Sembla desorientada, dubitativa,
amb la sensació de qui ha despertat en un lloc sense distàncies; no sap
cap a on tirar. Es percep un lleu tremolor, quan les cames li fan figa i
cau, també el barret. El recull i segueix endavant. Somica, al llindar
del plor desesperat. Voldria xisclar… A escassos metres, l’escena queda
ben enquadrada en el punt de mira del fusell d’assalt, observada pel
franctirador, parapetat rere una roca, a punt de prémer el gallet.
Espera instruccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada