La crida l'agafa a
contrapeu i per sorpresa; en un principi, la refusa però, alhora, el
captiva: dins seu, una munió de sentiments s'amalgama i batalla. Des
de la nostàlgia a la desídia. I, des que és a l'atur, se sent més
mandrós i insomne. Recorda els bons moments navegant per aquell
espai cibernètic, tot creant textos a partir d'unes pautes. Avui, de
nou, com qui ha desenterrat un fòssil, apareix una nova
convocatòria, que farà trontollar la pàgina, ho intueix.
Es posa mans a l'obra per
no perdre pistonada: amb un termini tan curt és fàcil
descuidar-se'n. I les primeres línies vaticinen una feinada àrdua...
Silenciós com un
diàleg de sord-muts,
Aixeco murs en el
desert, beduí
Que cerca dàtils,
aljaves i benjuí
A bon preu, enemic de
les multituds
La nit el confon. Ara es
posa a rimar i del que es tracta és d'escriure un relat, tres-centes
paraules de màxim. Les bosses sota els ulls, pel cansament, cada cop
són més malva. El cervell li bull, havent de treballar contra
rellotge; se li ha rovellat la neurona, ho nota. S'aixeca i es
dirigeix a la cuina. Potser un whisky l'ajudarà a aclarir idees. Es
coneix, sap que no podrà beure sols una copa per calmar nervis.
Tanmateix, s'amorra a l'ampolla, i engoleix sense respirar. Quan para
de beure, ja ha consumit la meitat del contingut. Els ulls, carregats
d'espurnes d'alegria, li brillen. En el trajecte de tornada al
despatxet, ensopega amb la catifa col·locada al bell mig del
passadís i cau tan llarg com és. S'adorm abans de topar amb el
terra, inclús ronca. Es desperta, amb la sensació d'haver deixat
alguna cosa penjada. Darrerament, li costa centrar-se. A la pantalla
de l'ordinador, encara encesa, la presència de quatre versos
enigmàtics el capfiquen per tot el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada