Pecúnia, Diàfana Letícia

d. e. p.

Viure amb la celeritat del funambulista,
Dirigir-se cap al sud, on el sol escampa
El seu reialme amb l'escalfor dels braços
De la mare més tendra, el bressol únic.

Riure amb la tristesa i la joia de melodies
Fetes penjoll d'albada, rou begut del calze
De jaç d'herba fresc deixat enmig de la via
Dels homes, freda trajectòria de la dalla.

Viure amb la pecúnia del tràfec, diàfana
Letícia de raure on els déus no sol·liciten
Ni escolten arguments ni clemència, sempre.

Riure en l'entrellat d'unes giragonses, oxímoron
del plor i el somrís, mentre la pèrdua abandona
Al fons de l'ànima arestes de la màgia del músic.