30/5/13

...i mística domèstica



(...) I no se sap del cert
Si la feina més feixuga
És esdevenir llar i caliu
Amb aquest fred continu,
Quan la remor
De la multitud eixorda
I les oïdes semblen pous
Plens de paraules mudes
I despertar entre llençols
Gèlids no és sobreviure
A l'embat dels dies erms
De rumb, pura rutina.

Bon dia, repeteix
Aquest cervell que supura
Melangia pertot arreu.
Bon dia, diu a la buidesa.

...i vigília

[seguint un poema de Jaume Dargó]


(...) I si viure és somniar
En rastres abandonats
A la fortuna pels dits
En llençols plens de tu?

I el coixí guardarà
Tantes vetlles com consells
Que sempre trobaré
Quan més et pugui enyorar.

Els seus moviments
No es podran aturar mai
Perquè ets terratrèmol
Contra la quietud
I inquietud en mans
De la pacient impaciència.

I si esperar és voler-te
Propera i perfumada
Amb la dèria de la fam
Extrema, i la feina que resta
És omplir-me dels teus somnis?