...i mística domèstica

[seguint un seguiment d'un poema de Jaume Dargó]

(...) I no se sap del cert
Si la feina més feixuga
És esdevenir llar i caliu
Amb aquest fred continu,
Quan la remor
De la multitud eixorda
I les oïdes semblen pous
Plens de paraules mudes
I despertar entre llençols
Gèlids no és sobreviure
A l'embat dels dies erms
De rumb, pura rutina.

Bon dia, repeteix
Aquest cervell que supura
Melangia pertot arreu.
Bon dia, diu a la buidesa.

...i vigília

[seguint un poema de Jaume Dargó]

(...) I si viure és somniar

En rastres abandonats

A la fortuna pels dits

En llençols plens de tu?

I el coixí guardarà

Tantes vetlles com consells

Que sempre trobaré

Quan més et pugui enyorar.

Els seus moviments

No es podran aturar mai

Perquè ets terratrèmol

Contra la quietud

I inquietud en mans

De la pacient impaciència.

I si esperar és voler-te

Propera i perfumada

Amb la dèria de la fam

Extrema, i la feina que resta

És omplir-me dels teus somnis?