[seguint un poema de Jaume Dargó]
(...) I si viure és somniar
En rastres abandonats
A la fortuna pels dits
En llençols plens de tu?
I el coixí guardarà
Tantes vetlles com consells
Que sempre trobaré
Quan més et pugui enyorar.
Els seus moviments
No es podran aturar mai
Perquè ets terratrèmol
Contra la quietud
I inquietud en mans
De la pacient impaciència.
I si esperar és voler-te
Propera i perfumada
Amb la dèria de la fam
Extrema, i la feina que resta
És omplir-me dels teus somnis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada