[seguint un poema de Jaume Dargó]
(...) I cauen les minúcies d'un món,
Que crèiem immutable, al balç.
Et sorprens de tanta crueltat,
Germà, company, i em parles
Amb paraules fosques i glacials
Que han de glaçar-nos les venes.
Embolcallat per la beina del jaç,
M'acaricies amb dits del trasbals.
Que crèiem immutable, al balç.
Et sorprens de tanta crueltat,
Germà, company, i em parles
Amb paraules fosques i glacials
Que han de glaçar-nos les venes.
Embolcallat per la beina del jaç,
M'acaricies amb dits del trasbals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada