[A tu, sempre i per sempre...]
Sóc fidelitat i defecte, cercant la
confiança
Del riu que s'escola entre les mans,
les ganes
De tu, ja siguis veu o retret, llum que
emanes
Entre les escletxes de les paraules
callades.
Sóc heretge i creient, blasfem per
mirades
Que desitjo nit i dia, amb la perpètua
ceguesa
D'anhelar en els meus dits la mirífica
certesa
Que ets pell i calidesa, l'única
esperança.
Sóc error i dubte, por i fortalesa, mà
estesa
Cap al futur incert, oasi en el desert
d'enyorar
El primer segon de no tenir-te arrapada
a mi.
Sóc hereu del passat i el present que
demanes
En cada nou despertar fins que sigui
real demà,
Amb les ganes intactes de tu, de fer junts el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada