Incòmode (o Fragància etèria)(RDQ)

Et faig nosa quan em retrobes al camí,

Matoll fragant, immòbil mà, veu callada,
Si et flairo i et miro una altra vegada,
I et malmeto la calma i el regne, romaní?

Et sents incòmode quan la meva mirada
Et cerca les flors violàcies, i el dit mesquí
Trenca el teu repòs que, des de l'albada
Fins a la nit, és constant? M'ho pots dir?

Et delimito el domini quan em meravelles
Amb perfums i colors tan nous i mundans
Per a mi, que els vull amb ganes meselles?

Potser aquestes requestes seran mots vans
Perquè les teves arrels són fermes i belles,
Com la fragància que em fuig de les mans?         [la fotografia és de Jeremias Soler]