[text/os inspirat/s en Ignonauta, de Tulsa]
I.
Cartògrafa audàcia
Diuen que la Mar només
accepta nàufrags entre els seus braços
I mirades lívides,
inaccessibles com la mort quan es desitja viure,
I comptaré amb sang el
cúmul de llasts deixats pels fracassos.
Diuen que els mapes
indiquen els camins cap a noves Romes,
Amb la desmesura del
bleix orfe d'oxigen, i l'origen del somriure
Serà la ganyota del
dolor de qui oblida la flor i els seus aromes.
I visc en la fal·làcia
de reconèixer que l'audàcia no em reconforta.
II.
Indiferència
Dèbil com un plor
flèbil carregat
Dels teus llavis,
camino, m'arrossego
Pel sòl entre pedres
amb què ensopego
I retindré en el cor
el batec callat
De qui s'aferra a un
clau ardent
Aïllat del món per la
més volàtil
Promesa del parany, amb
la ment
Immersa en el país del
dàtil.
Flèbil com la llàgrima
dèbil, ploro
Sota la pluja, brusca
fam que devora
Somnis i malsons,
indistintament.
I anuncio als quatre
vents que moro,
Amb la set de qui vol
l'Avern i adora
El salnitre a la gola,
glop de l'indiferent.
III.
Demència arsènica
I potser el dubte sigui
el resum i el subterfugi de la carn morta.
Diuen que l'amargor de
la metzina no es detecta en les pomes,
Ni en l'existència de
faules i de fades cristal·lines, que no deslliura
Del dol ni de la
tristor, i m'endinsaré en els temporals i en les bromes.
Diuen que el bressol de
l'aigua no s'oblida mai, ni amb els passos
Damunt de la sorra, amb
els peus a terra, i, en el ball, gosaré escriure
Paraules prohibides en
pedaços de núvol per als somnis ja lassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada