18/2/13

An(n)aCrònica (Melorepte215)


Parlaré de rendició i de profunditat
Amb paraules plenes de combat
I lleus com un escalf que neix
En les teves mans, amor.

I dibuixaré el nou somrís del matí
En els teus llavis, en despertar,
Per poder besar-te amb brins
De somni i amb la realitat.

I no defalliré quan la teva esquena
Em brindi la calidesa d'aquell qui
Reinventa el temps i el món.

I em sentiré innocent com un nounat
Que avança a tentines, com el boig
Que et parla amb la mirada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada