30/11/12

Pèrdua d'esdrúixoles (Itineràncies poètiques V, )

He rodolat entre els dies gèlids de la tardor,
Recollint paraules pretèrites per a nous sentiment,
Que han omplert de joia cada resquícia de cor
Intacte, tot desig tenyit amb el nom de la vida.

Avui, que sóc hiat en mans de l'esperança
De saber que viure és compartir somnis i sofrences,
Em despullo de tot per recol·lectar mots novells per a tu.

Vívida presència (Itineràncies poètiques V, )

Vine, acosta't, límit de tots els meus limbes,
Llum del primer raig de sol del matí, braç
Estès a la fidelitat de la promesa, dona tenaç,
Mare amorosa, que encens el foc i no el minves;

Vine, apropa't, escalfor perenne del meu jaç,
Alenada que m'ajuda a combatre les timbes
De desesperança, record tangible dels nimbes
Que porten la pluja, esguard pletòric i veraç;

He deixat els meus somnis, per una estona,
I m'aixoplugo en la teva veu, cel ras i alberg,
Terra fèrtil i inundació per al meu cor de sitja,

I eixamplo el camí de la pell, que ja no perdona
La demanda de carícies, ni del teu cos soberg,
Per a la teva benvinguda: tot dins meu et desitja.

29/11/12

Nostàlgia (Itineràncies poètiques V, )

Tot el que avui lluu en mi és reflex teu, Anna,
I la màgia de l'inici del dia roman en el teu nom,
Que desperta la il·lusió i trenca el silenci mut,
I omple de vida cada racó de la tardor que pensàvem.

El pleniluni m'ofereix la calma necessària i el neguit,
Alhora: la llar és buida quan t'enyoro i sé que tenir-te
Ha de ser un fruit lent, amorós, plaent de tan anhelat.

Tot el que avui sóc duu el rastre de les teves paraules,
I quan em parles creixen ales per combatre necessitat
I distància i buit, i només desitjo dir-te a cau d'orella:

Dorm, descansa, somnia que et somnio i seré
La felicitat personificada, el sisè sentit que dibuixa
Un somrís en els teus llavis, la lluïssor que ajuda
A tirar endavant els projectes, el fill que ha de venir.

27/11/12

Inclemència (Itineràncies poètiques V, )

Vine a buscar-me, rosa nascuda del somni,
Acompassa les nostres vides per ser lliures
I t'oferiré un nou jóc per respirar, desviure's
Pels llavis aliens i lluitar contra vils dimonis.

Vine a entrellaçar-me els dits i sabré on rau
La felicitat i el plaer d'escoltar l'onatge junts,
De no claudicar davant de res i cosir amb punts
De sutura el rastre de la inclemència, d'estimar.

Vine a buscar-me, rosa nascuda del ver desig,
Llisca dins meu i guarim-nos tota ferida oberta
Per l'existència, i tindràs el meu cor per sempre.

Vine contracorrent si cal, i serem un únic trepig
En aquest passeig cap a la llibertat, cap a l'albada
Que ens trobi sota el mateix sostre, estimada Anna.

26/11/12

Pàtria (o Vèrbola i cridòria)(Itineràncies poètiques V, )

Anna, de vegades la felicitat també rau en el camí.
En les giragonses del destí i en el somriure de l'alba,
Quan recomença el dia, quan hi ha la possibilitat
De despertar al teu recer, o quan cal esperar i enyorar-te.

De vegades, l'estel que seguim no es distingeix enmig
De la foscor de paraules que fan mal, i tot és tenebra
I silenci, murs alçats per traçar línies paral·leles lluny
De dits entrellaçats per a la lluita conjunta, i es desespera.

De vegades, la vida és més fàcil del que diuen i coneixem,
I una mirada anul·la la vèrbola maliciosa de cruels llengües,
Emmudeix la cridòria de corbs, i pensar en llavis és esperança.

De vegades, per sempre em sembla un interval de temps massa breu
Per a l'amor que et professo, per a l'abast del vincle si em beses,
I res no ens frenarà a partir d'ara, ni el pas ferm de la pàtria, Anna.

25/11/12

Pacífica, lumínica (Itineràncies poètiques V, )

Deixa que nïi
Els meus somnis utòpics
En el teu ventre,
En aquesta pacífica,
Fascinant melodia.

El so dels àngels
T'embolcalla el cos, Anna,
Llum que ha de créixer.

24/11/12

Gramàtica (Itineràncies poètiques V, )

Esperar-te és travessar el desert de la distància
Amb l'ànsia de qui veu llunyà però factible el futur,
Esborrar l'abecedari i emprar una nova gramàtica
Per desxifrar els batecs del cor, la necessitat de tu.

Anhelar-te és comptar els segons com llargues dècades
Amb el neguit de qui troba massa a frec el penyasegat,
Guarir les ferides amb la fulla de la navalla més àcrata
I esmolada per saber que les vísceres també poden enyorar.

Estimar-te és acceptar la tristesa i el dejú i l'absència
Amb el silenci pacient de qui posa el cervell i el seny
En mans del laberint, buidar de dolor i turments l'ànima.

Esperar-te és valorar els camins del sacrifici amb l'alè
De qui respira aire fresc després d'una obligada asfíxia,
Acollir el premi d'una existència mútua, lluny del desert.

Oxímoron III (o Rapsòdia lentíssima)(Itineràncies poètiques V, )

Alenteix la celeritat dels rampells i accelera-la alhora
—Paradoxa i dona, desig de l'incendi i plaer pel glacial,
Silenci i paraula, mossec i carícia, tenebra i llum candial—
I seràs consol per al meu cor que, sense tu, mor i plora.

Demà sabré que el somriure es reté en la mà òrfena quan
Enyora la pell càlida i els camins cap al teu ventre, i demana
Presència i nits de pluja, tendresa i mirades, essència germana,
I seré presoner en la teva llibertat, ombra per al teu cos brillant.

Accelera les hores lluny del teu país de delícies i anul·la l'escreix
De la diàspora de l'esperança quan el jaç no ens alberga, ensems,
I seràs baula per a la cadena que, dia a dia, sense remei m'envolta.

Demà sabré que l'alba porta el teu nom i és badall empàtic i bleix,
Les notes de la nostra rapsòdia mentre aturem als llavis el temps,
I seré cobdícia pel teu amor, quan és, en cos i ànima, pau i revolta.

23/11/12

Èpoques (o Excel·lència agrícola)(Itineràncies poètiques V, )

Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.

En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes


Vicent ANDRÉS ESTELLÉS.


M'has sembrat en el cor el desig del nounat
Que, sense una sola paraula, sap trobar el camí
Cap al pit ple i els braços acollidors de la mare,
Amb la dèria d'assolir la fita malgrat l'adversitat.

M'has sembrat en els ulls la perspicàcia de l'infant
Que cerca en una mirada l'obstinació quan el destí
Tanca portes, però existeixen claus i l'esperança encara
D'obrir-les de nou amb l'ímpetu primer i constant.

M'has sembrat la força de l'adolescent en els lassos membres
Per evitar penyasegats i escalar muntanyes altes de traülls
En el sender d'aconseguir-te, quan un mot teu és llum i aire.

M'has deixat, també, el seny de l'adult contra els desembres
Que vindran, quan el despertar sigui solitari sense els teus ulls.
I el teu record fa que l'anhel pel retrobament no s'allargui gaire.

Òrbites àvides (Itineràncies poètiques V, )

He intentat orbitar en un Univers on la felicitat
Respongui al teu nom, Anna, on el bes sigui la penyora
Per al cor que torna a menester l'art de compartir
I de respirar gràcies als mots d'altri, on la vida ets tu.

He volgut despertar amb la fragància del teu somriure
Dins de les pupil·les, on el desig m'habita en espiral
I deixa rastres que he de seguir entre el suplici i la distància,
En el record de la platja que ens ha protegit de l'enveja

M'he preguntat fins quan duren els enigmes d'un comiat
Si els dits busquen l'escalfor de la pell aliena, la còmplice
Cadena que lliga les ànimes que anhelen el vincle i la llibertat.

I he sabut que t'enyoro i et necessito, que el record m'abrusa
I que, si el món comença en els cossos que s'estimen,
He de bastir un nou Cosmos, perenne, etern, en el teu ventre.

21/11/12

Gàrgoles (Itineràncies poètiques V, )

    Fais de ta vie un rêve, et d'un rêve, une réalité.

Antoine de Saint-Exupéry


El castell i la platja, i una parella que s'entrelliga
Amb braços i besos i mirades, lluny de quimeres,
Com una gàrgola amb moviments lents que no entén
Del pas del temps, només de paciència i d'esperes.

I xiuxiueigs que mouen les pedres, la força antiga
Per anul·lar tenebres i temors, s'endinsen en l'oïda
Aliena i descobreixen ponts, com la pluja que encén
La carn i el foc que xopa l'ànima, quan és fosca la vida.

Els dos amants fermen el lligam, i la platja i el castell
Romanen al seu lloc, i la utopia és més real i tangible,
Com el xiscle de les gavines que conquereixen la sorra.

I les pupil·les deixen el rastre de l'amor, que no s'esborra,
Al fons del cor, amb el gord batec que oblida el dol quan fibla.
I aquesta parella som tu i jo, el vincle del vent i del penell.
**Peníscola

19/11/12

D'Àn[n]imes (Itineràncies poètiques V, )

Hi ha un passeig que ens devem, Anna,
Sense cantonades fosques ni atzucacs
Enmig de la taula rasa per reescriure
Des de la primera mirada, sense final.

Hi ha un xiuxiueig que ens pertany, vida,
Sense lloc per a la mentida, que et tenyeix
D'il·lusió i d'amor l'esguard quan et parlo
De futur i de compromís, de desigs i anhels.

Hi ha un cor que batega per tot el teu ésser,
Que demana entrellaçar dits i entortolligar
Ànimes en un lligam perenne i immutable.

Hi ha un racó per a tu i per a mi, ple de Pau,
El marc perfecte per respirar la llum que emana
El teu ventre, on recomença el dia cada matí.

17/11/12

Àgapes (o Espècies exòtiques)(Itineràncies poètiques V, )

En els teus llavis, les espècies exòtiques
Que em recorden la infantesa, la tendresa
Que exhales i m'insufla ànim als membres.

Creixo a l'empara de la minestra necessària
Per suportar l'absència, l'abundós plat que sustenta
I multiplica constantment la fam per devorar-te,
I, en dejú, t'espero per obtenir les àgapes promeses.

Diòptries (o Càlida)(Itineràncies poètiques V, )

Comença el dia.
Miops, a les palpentes,
Els dits s'aferren
Al jóc del teu cos càlid,
L'auguri de la vida.

16/11/12

Panòplia (Itineràncies poètiques V, )

Còmplice, no hi ha destorbs en la nit que ens pertany,
Que ens protegeix amb la vesta dels somnis reals,
Que ens augura un futur on la veritat derroca el fals
Mot i el desig efímer, i ets consol contra el pretèrit plany.

Benèvola, no hi ha lloc entre nosaltres per al parany
De la mentida, ni mirarem l'ombra del trasbals
Si entrellacem els nostres dits i travessem el balç
De la distància amb fermesa i encarant-ne el seu guany.

Mel·líflua, no hi ha res que aturi l'urc de ser-te company,
Ni vergonya que eclipsi la joia de cercar nous guals
On passejar sota la panòplia d'un amor etern de tan segur.

Magnànima, no hi ha hivern que impedeixi que el nou tany
Neixi en el brancam esponerós, que em vincula a tu,
D'aquest arbre que ens protegeix de la intempèrie i dels mals.

15/11/12

Boscúria onírica (Itineràncies poètiques V, )

Un bosc de somnis
Per al foc que desperta
En cors silvestres.
I deixarem que ens creixi
Amb l'abrusada eterna.

Bòreas (Itineràncies poètiques V, )

Salpa la barca,
Lluny de rumb i d'amarres,
Vers la incertesa,
Volent que la deriva
Sigui camí de sirga.
Tindrà els alisis
Del vincle ferm amb ella;
I del nord, l'hàlit.

14/11/12

Àvida constància (Itineràncies poètiques V, )

La mel als llavis
Quan la nit ens envolta
I ens embolcalla
Amb aquesta avidesa
Constant de devorar-nos.

Transparència (o Milícies)(Itineràncies poètiques V, )

Si em dónes un somni, no esperis que l'abandoni
Amb la primera adversitat que es presenti, el glop
Amarg de les paraules negres com la gola del llop,
Que mossega i bufeteja; només farà que m'esperoni.

Si m'ofereixes la vida i l'amor sincer, et serviré
En safata d'or el cor, l'ànima, els llavis, les carícies,
I allistaré la veritat i la transparència a les milícies
De la seducció per ser-te amant i amic al teu recer.

Si vols la felicitat, t'ompliré la copa de l'existència
Amb jornades de joia i àpats de tendresa i somriures,
Converses i mirades per mitigar l'asprivesa i el plor.
Si em dónes un somni, vetllaré perquè sigui presència
També quan despertis, perquè t'adonis que som lliures
Del llast del passat i podem viure, junts, en Pau, tu i jo.

13/11/12

Tangències (Itineràncies poètiques V, )

Una paraula
I aquest món es desmunta
Sense contacte?
Contracorrent navego
Cap a la ingent tempesta
Amb l'anhel de mullar-me,
Si cal, fins i tot l'ànima.

12/11/12

Pregària (o Càrrega còmplice)(Itineràncies poètiques V, )

He corregut, forçat, per arribar a casa,
Però amb les ganes de restar immòbil
I romandre al teu jaç fins que l'alba
Ens trobi plegats, arrapats els cossos.

He respirat d'esma, he peixat una ànima
Que, bocí a bocí, has anat manllevant-me.
I les vísceres han grunyit, com si encara
Les tingués al seu lloc, amb un lleu ressò.

Ara, recapitulo cada segon de la jornada,
Arrambo les paraules, repeteixo els somriures,
Recordo la càrrega còmplice de les mirades.

I m'allitaré entre llençols gèlids, que t'enyoren,
Amb una pregària en el nom del fill i de la mare.
Mentrestant, a flor de parpres, no podré evitar el plor.

11/11/12

Làmpada legítima (Itineràncies poètiques V, )

Ella, múltiple rosa inmaculada,
Ella que era una lámpara legítima

Nicanor PARRA.
Vine, torna, quan hagis acabat de sentenciar el comiat.
No sé viure amb la llosa dels teus records quan marxes;

Tampoc amb l'absència que deixen els teus besos amorosits.

He plantat tot d'arbres al llarg del camí que ens separa,
I l'empremta de la pluja ens vincula en cada nou retrobament
Com el ressò de la carn primigènia en la terrissa del càntir.

Torna, vine, lliga les cordes invisibles d'aquesta febre nostra
Al voltant dels mots que t'inventi, que ens hauran de servir
Per entendre'ns en la penombra, quan hagi esdevingut falena,
Un cop més, en detectar-hi el teu esguard de làmpada legítima.

He delirat per tu en llargues nits de cels serens, reclamant el diluvi,
En la ingent
enormitat d'un llit soliu, que mai no s'abasta de tan eixut,
I no hi ha síl·laba pronunciada que no es tenyeixi de la teva essència;
M'engoleixes el dèbil seny entre les arenes movedisses dels teus llavis.

10/11/12

Aritmètica (Itineràncies poètiques V, )

Sense metàfores ni límits t'estimo.
No hi ha vers que arribi a l'aritmètica
Exacta que mereixes ni als resultats
Que s'aproximin a l'infinit de besar-te.

I només hi ha una única solució possible
En el teorema de l'enyor i de l'absència:
Tenir a flor de llavis la teva pell d'atzar.

9/11/12

Recíproca demència (Itineràncies poètiques V, )

A doll. Aquesta
Manera d'estimar-nos
Serà recíproca
Mentre el mirall dupliqui
El desig que ens sustenta.